Menors en risc

Les dades del darrer Observatori de la infància publicat ens tornen a situar davant la realitat inacceptable en la qual es troba un segment de l’estructura social del país. Menors que són víctimes de la violència física i pateixen desigualtats flagrants. La policia va actuar en deu casos d’infants que van suportar agressions contra la llibertat sexual. Dinou més van ser víctimes de violència psíquica o física. L’1,5% de les llars d’Andorra es troben en situació de privació material severa, el que significa que no tenen internet, no poden fer vacances i tenen una alimentació precària. L’11,6% de les llars amb menors i amb adults amb feina estan en risc de pobresa. Magnituds que amb lleugeres variacions, malauradament gairebé sempre a l’alça, es repeteixen any rere any sense que s’hagin trobat els mecanismes per reduir els casos a zero. Perquè l’únic objectiu d’una societat que no està malalta i que fa bandera de ser solidària només pot ser aquest. Les dificultats per aconseguir-ho són elevades i s’ha de reconèixer que ja s’estan duent a terme iniciatives encaminades a assolir-ho, però són insuficients i perfectibles. Els protocols d’actuació no funcionen com seria de desitjar, tal com posen de manifest les xifres de l’Observatori. Unes xifres que és més que probable que es quedin curtes en situacions de bullying, perquè no ha estat fins ara que s’han començat a denunciar els assetjaments. El primer pas és garantir que els dispositius que han de detectar indicis que s’està cometent un acte delictiu contra un menor tinguin la màxima fiabilitat i alhora fer un seguiment exhaustiu de l’univers més exposat. Això no significa criminalitzar a priori ningú, però sí que davant d’una possible situació de risc sempre es garanteix la protecció del més dèbil: el menor. En segon lloc, cal que davant la mínima sospita que hi ha un infant que pot estar patint agressions hi hagi uns procediments establerts –diagnosi prèvia– per evitar-ho. Si el menor ja ha estat una víctima cal assegurar la seva protecció amb mesures eficients que garanteixin absolutament que està fora de perill i donar-li el suport necessari. I finalment aplicar la llei als agressors. Les mesures coercitives, però, han d’anar acompanyades d’accions pedagògiques. Tots els esforços i actuacions no són suficients ni admissibles si hi ha un sol infant en situació de vulnerabilitat.