Regles per a la comissió

La situació viscuda amb la petició de la Batllia de disposar de les gravacions de les compareixences que l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, i l’ex­advocat de la família Jaume Bartumeu van fer davant la comissió BPA evidencia la necessitat d’aclarir les normes de funcionament d’aquestes iniciatives parlamentàries. La junta de presidents va avalar ahir la decisió del síndic, Vicenç Mateu, de negar a la justícia la petició, que havia pres després de demanar l’opinió experta d’un catedràtic en dret constitucional. La conclusió és que enviar els enregistraments podia esdevenir una vulneració de la confidencialitat que regeix el funcionament de la comissió. La decisió s’ha pres amb bon criteri. Les compareixences a la comissió són voluntàries i els que accedeixen a la petició dels consellers generals que la integren ho fan segons unes normes que es veurien alterades si tot allò que van explicar segons un principi de confidencialitat acabés en seu judicial. De fet, haurien estat convidats a participar-hi amb unes condicions que acabarien sent falses. En tractar-se d’una participació voluntària qui acudeix ha de saber les regles per prendre la decisió d’assistir-hi o no, però si es canvien a posteriori tindria raó de sentir-se enganyat. Malgrat que la justícia faci la seva petició considerant-los simplement testimonis. El debat no és aquest. Però és cert que la demanda ha posat de manifest que hi va haver descuits de plantejament a l’hora de decidir organitzar una comissió parlamentària per abordar la crisi de Banca Privada i amb l’objectiu d’identificar les mancances del sistema financer per resoldre-les i evitar, així, la repetició d’un afer similar al de l’entitat bancària intervinguda. La junta de presidents, atesa la situació, va abordar ahir la necessitat de fer canvis en el reglament del Consell per tal de fixar com procedir en situacions com la que està vivint, que l’autoritat judicial sol·liciti informació que sorgeix de comissions que s’han decidit confidencials. Però s’ha d’anar més enllà i establir un funcionament clar de comissions especials com aquesta per aconseguir que en futures ocasions siguin el màxim d’àgils i operatives i, per tant, el màxim d’útils, que és la seva funció. La comissió BPA, ara per ara, i en espera de les conclusions finals, no està sent un exemple d’efectivitat.