Editorial
Amortitzacions familiars
El Govern ha modificat les amortitzacions d’immobles per a les empreses familiars per evitar que s’aprofitin de la normativa actual, en què poden imputar-les a preu actual de mercat i acabar sense pagar impostos durant dècades
Un desplegament tan ampli, intensiu i ràpid d’un sistema fiscal és gairebé impossible que no generi forats legals que analitzats amb perspectiva s’haurien d’haver evitat. Les empreses familiars andorranes van poder amortitzar els edificis que tenien abans que entrés en vigor la Llei de societats el 2012. Aquest moviment va donar la possibilitat de comptar amb valor de mercat del 2011 els immobles que tenien ja en el patrimoni familiar. Simplement els van desplaçar a les societats creades. Comptar els edificis familiars com si fossin compres noves a preu del 2011, quan ja estaven majoritàriament totalment amortitzats, va donar un forat legal pel qual moltes societats familiars tenen garantit no pagar impostos al benefici en molts anys. És positiu que Govern vulgui posar fi a aquesta situació, tot i que els seus efectes seran limitats perquè les empreses familiars que ho podien fer ja ho van tirar endavant. El problema que s’ha obert en aquesta modificació prové de la voluntat de Govern de vetar l’anomenat efecte crida. Recordant la moratòria a la construcció quan van passar mesos entre l’anunci del vet a més edificis i que es fes efectiu, això va derivar en el fet que abans que entrés en vigor l’entrada de projectes fos massiva i deixés en res l’efecte de la moratòria. L’executiu va incloure una clàusula per la qual les polèmiques amortitzacions quedaven sense efecte un cop el projecte de llei va ser publicat al Butlletí del Consell. L’objectiu és que en els mesos que van entre la presentació del projecte i l’aprovació i publicació al BOPA no passi una situació similar a la de la moratòria de la construcció. Els assessors fiscals entenen que publicar un text al Butlletí del Consell no dona la publicitat mínima que exigeix la Constitució perquè un text legislatiu es consideri d’obligat coneixement. La discrepància d’opinions és un problema si finalment arriba algun tipus de recurs en el futur contra aquest canvi legislatiu sobre la base que existís o no suficient publicitat. En tractar-se d’un tema tècnic, perquè no hi ha dubtes respecte a la necessitat de la modificació, l’únic important és que es busqui la fórmula idònia per blindar l’efectivitat de la llei. L’interès general requereix, a més, que el text sigui sòlid i que doni la suficient seguretat jurídica que un tema tan delicat necessita.