El 'cas Sílvia Bonet'

La junta de presidents de principi de maig haurà de determinar quin és el futur de Sílvia Bonet com a consellera un cop ha formalitzat que abandona SDP. És una situació complicada perquè a principi de legislatura es va fer un acord a mida que respectés la diferenciació al grup mixt. Es tractava de permetre a efectes pràctics que el PS i SDP, condemnats pels resultats a compartir el grup mixt, poguessin actuar de forma diferenciada. Aquesta situació ara es complica perquè el grup mixt passa a estar format per tres consellers del PS, un d’SDP i un d’adscrit. I aquesta composició obre dubtes respecte a si s’han de respectar els pactes d’inici de legislatura o en tot cas si s’han de respectar tots. En d’altres paraules, com es funciona amb tres veus en un mateix grup mixt. Tot això seria intranscendent si Bonet hagués actuat com marquen els principis ètics: entregant l’escó perquè el següent de la llista del partit pel qual va ser elegida entri al Consell. És cert que és complicat que SDP li demani perquè la mateixa Bonet, a banda de Jaume Bartumeu i Gerard Barcia, va fer exactament el mateix la legislatura passada. Van marxar del PS per formar un nou partit i es van quedar amb els escons. Amb referència a SDP, cal dir que en aquest mateix espai ahir es feia esment al fet que era el secretari d’organització del partit, Joan Marc Miralles, qui forma part dels portaveus de la plataforma contrària a l’heliport a les Tresoles quan en realitat és el seu germà Alfons, sense cap càrrec al partit. Més enllà dels dubtes ètics respecte al fet que un conseller que abandona un partit pugui retenir l’escó, en el cas de Sílvia Bonet caldria que fes públics quins són els motius pels quals deixa la formació per la qual va ser escollida. Les seves explicacions són genèriques i sense un gran raonament que li fes insuportable continuar sota les sigles d’SDP. Els votants que la van portar fins al Consell General i els mateixos afiliats i simpatitzants d’SDP es mereixen una explicació àmplia i argumentada. La sensació que està donant Bonet és que simplement s’ha anat aproximant als demòcrates durant la present legislatura i que si no ha demanat l’ingrés és pel temor a les reaccions. Per esvair aquestes sospites Bonet té l’obligació de dir les coses clares i que tothom pugui opinar i jutjar.