Editorial
Pensions dignes
L’any passat 754 persones es van beneficiar de les pensions de solidaritat per a la gent gran, que garanteixen que els jubilats percebin el salari mínim. Al seu torn, 150 persones amb discapacitat també es van beneficiar d’aquesta prestació
La pensió de solidaritat es va impulsar per garantir que la gent gran amb prestacions de jubilació més baixes i sense cap més ingrés econòmic pogués percebre una pensió equivalent al salari mínim. El nombre de beneficiaris ha crescut notablement els darrers anys. Segons la informació facilitada pel ministeri d’Afers Socials, en vuit anys aquestes prestacions s’han duplicat: de les 364 persones que la rebien l’any 2009 s’ha passat a 754 el 2016. El ministre Xavier Espot va desvincular aquest creixement de l’empitjorament de la situació econòmica i ho va atribuir a la flexibilització dels requisits per al seu atorgament. És cabdal que aquesta prestació arribi a tots aquells jubilats que la necessitin per poder satisfer les seves necessitats. La problemàtica de les pensions baixes és una realitat i aquest complement contribueix a fer que la gent gran no hagi de malviure amb prestacions de 500 o 600 euros, amb les quals difícilment pot sufragar les despeses essencials d’habitatge o manutenció. És cert que el salari mínim –que no arriba a 1.000 euros– continua sent una quantitat mensual minsa si el beneficiari ha de sufragar lloguer i despeses domèstiques diverses i no té cap més suport. Per això, els ajuts socials han de servir de complement en tots els casos necessaris. Les persones amb discapacitats severes que els impedeixen treballar també tenen dret a rebre una pensió de solidaritat. En aquest cas, se’ls garanteix una “renda mínima” perquè puguin viure “dignament”. De la mateixa manera, els beneficiaris han augmentat de manera exponencial: 40 persones rebien aquesta ajuda el 2007 i l’any passat eren 150. La quantitat econòmica que el Govern va destinar per cobrir les dues tipologies de pensió de solidaritat va ascendir a 5,4 milions el 2016. És vital que la política social protegeixi els col·lectius més vulnerables per evitar-ne l’exclusió. Tant la gent gran com les persones amb discapacitat són dos dels col·lectius amb risc de patir situacions de pobresa i l’Estat té l’obligació de posar els mitjans per minimitzar-ho. Deia Xavier Espot que es tracta de pensions garantides amb independència del Govern de torn. És important que aquesta xarxa de protecció es mantingui i s’enforteixi i que tots els canvis que s’hi puguin introduir siguin sempre en el sentit de millorar les condicions de vida dels afectats.