Propostes culturals

Fa dies que la cita amb Land Art s’està anunciant via tartera del Carroi. Com ja va succeir el 2015 amb l’obra de Miquel Mercè, la zona ha estat novament escenari d’una intervenció artística, aquest cop realitzada pel català Marc Sellarès i que vol evidenciar el drama dels refugiats. De fet, una temàtica molt present a la proposta cultural engegada per Pere Moles –que en torna a ser el comissari– una cinquantena d’obres fan el recorregut del batejat com a Camí dels Drets Humans que discorre durant una trentena de quilòmetres, des del coll de Jou fins a Sorteny, seguint les rutes que milers de refugiats van usar. Creadors d’una dotzena de països participen en aquesta cita, que amb l’excusa de l’art també posa en valor el paisatge i el patrimoni natural. La segona edició evidencia la voluntat de continuïtat de la proposta, que esdevindrà fins a l’agost un complement més en l’oferta d’activitats del país i que usa de sala d’exposicions l’exterior però també l’antiga fàbrica escaldenca de llanes, que ja es va estrenar l’any passat com a escenari d’un concert del Festival de Música Antiga i que repeteix com a equipament cultural. Sovint està en discussió la visibilitat de l’oferta cultural del país i si s’extreu el suficient suc d’allò que s’organitza. Possiblement hi ha molts buits en aquest sentit. Fa pocs dies se celebrava una de les propostes deganes del país, el Saló del Còmic massanenc, i també convida a reflexionar sobre si se li dona prou visibilitat a un certamen que atreu artistes de renom en aquest àmbit. Caldria fer majors esforços per dissenyar una agenda cultural unificada, per obviar qui organitza què i col·laborar per a la promoció de les propostes i la seva difusió. Un dels mals que sovint s’ha patit és l’encavalcament d’actes, una qüestió més que incomprensible quan han estat implicades administracions públiques i quan Andorra és un territori tan petit. Si es fessin majors esforços per a remar en una mateixa direcció hi guanyaria el públic i les diverses activitats que omplen l’agenda, que en són moltes i molt diverses. És habitual i també un error mesurar-ho tot amb la capacitat d’atracció de visitants. Hi ha propostes minoritàries que, amb la difusió adequada, poden significar un complement de lleure per a qualsevol turista que passi pel país. Cal, però, que se les promocioni.