1 de Maig descafeïnat

L’1 de Maig del 2003 se celebrava la primera manifestació del Dia del treballador de la història del país. Un fet molt remarcable en un país amb nul·la tradició sindical, amb una legislació laboral amb enormes buits i que va aconseguir la fita de reunir uns 300 manifestants que clamaven per un país per viure i no només per treballar. Aquella llavor que semblava que havia de fer créixer la cultura sindical i normalitzar les relacions entre empresaris i treballadors seguint el model instaurat arreu dels països democràtics durant el segle XX no ha donat el fruit que s’esperava. Perquè el que va començar amb força s’ha anat apaivagant amb el pas dels anys, mostrant que la mobilització és pràcticament nul·la. Fa anys que la festa dona símptomes de molta debilitat. El 2011, a la darrera de les manifestacions convocades, hi acudien amb prou feines una quarantena de persones malgrat que era el primer cop que l’1 de Maig era festiu de compliment obligatori. L’any passat la fórmula de l’acte festiu i reivindicatiu va reunir una trentena de persones. Enguany els sindicats han optat per organitzar un seguit de conferències sobre drets socials i laborals –amb el suport de PS i Podem– a partir de les 20 hores a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany per tal que hi puguin acudir també persones que hagin treballat. Però tornen a lamentar que són víctimes de la por dels treballadors a les represàlies i d’una normativa laboral que no els protegeix. El cert és que és una evidència que allà on únicament ha arrelat el sindicalisme és en l’administració pública, que ha sabut manifestar-se i fer força quan ha hagut de defensar els interessos particulars. Al sector privat és inexistent i no precisament perquè no hi hagi una acumulació de temes a reivindicar. Diu el president de la Confederació Empresarial que al Principat els treballadors estan molt ben considerats. És una generalització dubtosa i que no entra al fons del debat: la necessitat, també per als mateixos empresaris, que existeixin interlocutors forts i representatius per tal de construir un marc de relacions igualitari i que permeti abordar negociacions sempre que sigui necessari. Malauradament s’està lluny d’aquest estadi i és molt possible que el Primer de Maig torni a demostrar la debilitat sindical.