Sentència discutible

El comú d’Andorra la Vella ha de presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la condemna a pagar 39.000 euros a l’anterior director de comunicació. No es tracta només d’un afer que se circumscrigui a aquest cas concret, sinó que es corre el perill de crear una jurisprudència d’alt risc si no s’acaba revocant la decisió del Tribunal Superior. Les sentències s’acaten, però són perfectament opinables. És en aquest context que la decisió del Superior sigui revisada, sense entrar a actuar com a tercera instància, pel Constitucional. Ha de quedar clar que el comú d’Andorra la Vella de l’any 2009 no va actuar bé i va cometre accions molt discutibles al voltant del pas de Sansa com a director de comunicació. Tot el procés presenta decisions que obrien la porta que Sansa acabés presentant un recurs. Però aquest cas va molt més enllà perquè el tribunal acaba donant com a vàlid que una persona que entra com a relació especial, bàsicament és una figura de designació a dit, acabi convertint-se sense cap altra contractació que modifiqui la primera en algú que té un contracte indefinit. I tot sobre la base que en ser nomenat director automàticament el Superior entén que ja se l’estava contractant com a treballador indefinit regit pel Codi de relacions laborals. Al mateix temps, entra en una sèrie de conclusions molt discutibles (en primera instància Sansa va perdre el cas) al voltant que se li estava renovant el contracte amb els canvis de legislatura quan això ja no tindria sentit si era personal indefinit. En tot cas, es tracta d’un afer importantíssim perquè si la sentència crea jurisprudència s’està obrint la porta que se sistematitzin les denúncies laborals dels designats a dit pels polítics, a causa que sempre acaben desenvolupant un càr­rec concret (els designats a dit no ocupen els esglaons més baixos). Això no prejutja que els futurs demandants acabin guanyant els judicis un cop marxi el polític que els ha contractat i reclamin indemnització. Però sí augura constants plets, especialment davant la constatació que cada cop que hi ha un cas similar d’interpretacions d’estatus laborals les sentències són com una ruleta. La prova més evident és que el Superior gairebé sempre canvia la de primera instància. Sigui a favor o en contra del treballador.