Urbans unificats

El cap de Govern es manté ferm en la necessitat de tenir un cos nacional d’urbans. És la proposta que repeteix cada any en la celebració de la diada nacional dels agents de circulació i ahir no va ser l’excepció. Toni Martí va tornar a insistir a destacar els beneficis que tindria que hi hagués una direcció unificada perquè serviria per aplicar la mobilitat dels agents de manera automàtica. El plantejament de l’executiu s’emmarca clarament en l’escenari actual d’aplicar mesures per optimitzar al màxim els recursos i racionalitzar la despesa de les administracions públiques. Les funcions que han de desenvolupar els agents de circulació haurien de ser les mateixes a totes les parròquies i també ho hauria de ser la formació que reben i, per tant, no hi hauria d’haver problemes perquè l’organització del cos es portés de manera conjunta per a tots els integrants. Hi pot haver diferències salarials que s’haurien de superar fixant una graella per nivells i d’acord amb les tasques que executen. Tasques que òbviament no són iguals a totes les parròquies, perquè les exigències, el volum de feina i la pressió és diferent segons el volum de població i que poden justificar les reticències al cos únic que ahir van manifestar les cònsols d’Andorra la Vella i Escaldes. La unificació de criteris no serà fàcil, ni en l’àmbit laboral ni en el retributiu, però això no vol dir que no s’hagi de començar a treballar. La revisió de competències i transferències que estan treballant el Govern, els comuns i els grups parlamentaris ja ha obert fronts impensables fins fa poc perquè les corporacions s’agafaven amb fermesa a perdre qualsevol atribució. L’evolució de les finances públiques ha servit per superar par­roquialismes i posar damunt de la taula reflexions inèdites, com ara que totes les guarderies comunals segueixin el mateix pla educatiu i, fins i tot, que s’hagi apuntat la possibilitat de crear un cos d’educadors únic. La mobilitat d’urbans entre parròquies ja existeix i els mateixos cònsols destaquen la bona entesa que hi ha per donar suport a un altre comú que en moments punta de la temporada d’hivern o davant d’algun esdeveniment que afecta tota la xarxa viària com el Tour o la Vuelta necessita més agents. La base pràctica ja hi és i seria interessant avançar en protocols que evolucionin cap a la unificació del cos.