Editorial
L'impuls a la construcció
La cessió econòmica impedeix als propietaris construir, segons els empresaris vinculats a l’edificació, que demanen al Govern que l’elimini per impulsar el sector. L’executiu ja els ha respost que no farà aquesta modificació
L’Associació de Contractistes d’Obres torna a la càrrega. Aquesta vegada, amb l’afegit del col·lectiu d’agents immobiliaris i del de promotors i sota l’aixopluc de la CEA, els constructors insisteixen que s’elimini la cessió urbanística econòmica dins d’un paquet de peticions per reactivar el sector, que és important que es recuperi per la repercussió que tindrà per a l’economia nacional, però en el qual sembla que s’han de centrar tots els esforços per impulsar el creixement de la riquesa del Principat. L’argumentació de tots els actors vinculats a la construcció gira de nou al voltant de les dificultats que suposa per a un propietari haver de pagar al comú un 15% de cessió econòmica del sòl urbà consolidat quan vol tirar endavant un projecte. Reiteren que és un fre perquè les valoracions són del 2007, en plena bombolla immobiliària, i, per tant, molt allunyades de la realitat actual. La Llei del sòl necessita una actualització perquè les condicions han canviat després de l’ensopegada de la construcció i els comuns ja són conscients que s’hi han d’adaptar. Andorra la Vella ja ha anunciat la rebaixa de la cessió econòmica fins al set per cent i no és l’única corporació que entén la revisió del pla d’urbanisme com una oportunitat per fer més àgil la normativa i donar més opcions als propietaris que vulguin construir. Les administracions locals són les primeres interessades que repunti el sector pels ingressos enyorats per a les arques públiques, però no totes les peticions es poden atendre. Aquesta el Govern ja l’ha rebutjat. La cessió s’ha de mantenir, l’econòmica i la de terreny. Actualitzades al valor actual dels terrenys i ben estudiades perquè paralitzen al mínim els projectes però no es poden suprimir, ni tan sols l’econòmica, perquè les constructores tinguin feina. Com també s’ha d’analitzar si moltes unitats estan aturades per la falta de quòrum entre els afectats i per tant cal rebaixar el percentatge d’acord que s’ha d’assolir per iniciar la urbanització o si la tramitació és massa feixuga. Però la filosofia de la llei, per reordenar la construcció, no es pot desvirtuar i reviure situacions ja superades. Hi ha consens que el futur de l’economia passa per la diversificació i només es presenten propostes per perpetuar l’esquema clàssic i que la construcció recuperi pes en el global de l’economia. S’han de plantejar més alternatives.