Jurisprudència perillosa

La batlle que tenia la reclamació de l’excap del gabinet jurídic Raquel Beatriz Bernabé contra el comú d’Andorra la Vella per acomiadament improcedent s’ha esperat que el Tribunal Superior dictaminés sobre un cas similar, el de Manel Sansa, i s’ha limitat a repetir els mateixos arguments. Tal com explicàvem en un editorial previ, el perill de la sentència del Superior s’ha confirmat. Va camí de crear jurisprudència a menys que el Tribunal Constitucional hi posi remei. És un cas complex, però que finalment el Superior ha optat per validar una trampa manifesta del comú de Rosa Ferrer i Jordi Minguillón. El model es basa en el fet que un cop es guanyen les eleccions es contracta una persona de confiança, a dit (com fa tot­hom), però posteriorment se’l nomena per a un càrrec al qual no podria accedir directament nomenat a dit. El cercle es tanca en el moment que ningú presenta recurs contra aquest nomenament. Concretament, per ser director calia que fos un treballador del comú o, en cas que no existís el perfil, haver fet una contractació exterior. Aquí es busca la fórmula perquè un nomenat a dit passi a tenir una situació laboral com si hagués entrat per la via normal, generant una sèrie de drets. En aquest cas, com ningú presenta recurs en el moment en què es fa el nomenament (i ningú surt perjudicat directament i per tant passa desapercebut) l’acció queda ferma perquè prescriu. Però l’acte del comú anterior és manifestament nul i la justícia acaba de validar-lo. És un precedent perillós que obre la porta que es puguin fer maniobres similars en l’administració amb les persones de relació especial. El dubte fonamental es troba al voltant de si un acte clarament nul que es valida per falta de recurs pot ser generador d’uns drets que posteriorment deriven en una indemnització. El Superior considera que sí i introdueix el concepte d’en cas de dubte a favor de l’operari. És indiscutible que en casos de dubte s’ha d’afavorir el més dèbil, però en casos com aquest cal tenir en compte que la factura l’acaben pagant tots els ciutadans. Tenint en compte que la matèria és prou sensible per dubtar sobre si es va trencar el principi d’igualtat (entre altres) seria bo que el Tribunal Constitucional es pronunciï.