Editorial
Escoltes i conspiracions
El Tribunal de Corts ha desmuntat tota la teoria de conspiració que per part de la direcció de policia que encapçalava Joan Ramon Peralba s’escoltava alguns membres del cos. El problema es reduïa a un sistema obsolet i a un error
La policia va viure moments complicats durant tota la dècada passada. El fet de ser només uns pocs comandaments que s’anaven rotant en el poder i que es dedicaven a passar comptes, va deixar el cos en una situació de combustió permanent. Afortunadament aquest temps sembla ara llunyà. És en el marc d’aquesta inestabilitat que la policia va patir errors sonats, especialment de tipus tècnic. Molts casos, i alguns d’importants, amb culpables manifestos, van ser tombats per defectes de forma. Aquestes mancances van arribar fins al punt que ha permès a alguns lletrats especialitzar-se en aquest tipus de via, buscant sempre l’error formal i conspiracions absurdes per absoldre clients manifestament culpables, i la justícia ha avalat aquest camí en múltiples ocasions. El cas de les escoltes policials és un exemple de la línia conspiranoica on des del primer moment estava clar que un tècnic chapuzas de Barcelona va decidir tirar pel dret i com que no sabia arreglar la màquina d’escoltes (i tampoc tenia les peces) va deixar-la en gravació permanent, desactivant el complex sistema de botons per obrir i tancar les gravacions que hi havia en alguns despatxos. I aquests despatxos van pertànyer a múltiples usuaris des del primer moment en què es van posar els sistemes de gravació en la dècada dels noranta. Per tant, és insensat pensar que hi havia un pla per gravar certs individus. El súmmum és que al primer a qui s’estava gravant era al mateix director, que tampoc sabia que tot el que deia s’estava enregistrant. I no es gravava alguns dels comandaments contraris a Peralba, com seria normal en un cas de conspiració, sinó membres aleatoris, que ocupaven en aquell moment els despatxos. El més trist és que un cas que no tenia base es va complicar perquè l’excap d’Assumptes Interns va cometre el greu error d’anar a pit descobert a la Batllia. Amb els advocats assetjant-lo a preguntes de fets ocorreguts feia molts anys va acabar agafant por i va dir que ell en tot cas rebia ordres. I la batlle va inculpar Peralba. I el Govern va destituir Peralba. I ara ha quedat demostrat que era innocent i que cessar-lo va ser una injustícia. Es pot comprendre que l’executiu no volia un director que estigués inculpat. Però és una injustícia.