Editorial
Les bondats de la sanitat
L’ estudi ‘Impacte global de la malaltia’ situa el sistema sanitari andorrà en el primer lloc d’un rànquing de 195 països. L’informe valora l’accés ràpid del pacient a l’atenció mèdica eficaç. El Principat obté una puntuació de 95 sobre 100
Els aspectes positius del sistema sanitari andorrà són indiscutibles: el pacient té llibertat d’escollir metge i d’accedir directament a l’atenció especialitzada, les llistes d’espera són pràcticament inexistents –no així en algunes especialitats–, hi ha una àmplia cobertura de la CASS i les limitacions assistencials d’un hospital dimensionat per a un territori de 70.000 habitants se supleixen amb els convenis amb els principals centres sanitaris de referència de l’entorn. És en aquest sentit que Andorra suma la màxima puntuació en un estudi publicat a la revista mèdica The Lancet que s’ha elaborat examinant les ràtios de mortalitat de 32 malalties entre els anys 1990 i 2015. S’usen aquestes dades perquè es parteix de la base que l’accés ràpid a una assistència sanitària eficaç evita defuncions. I, amb aquests paràmetres, el Principat assoleix una puntuació de 95 sobre un màxim de 100, la més elevada dels 195 països avaluats. El problema a resoldre és que alguna d’aquestes bondats del sistema sanitari andorrà ha tingut un efecte pervers i ha contribuït a augmentar el seu cost fins a xifres preocupants. Perquè si bé és cert que hi ha un factor que és impossible de corregir i que té una afectació generalitzada, l’envelliment de la població, també ho és que Andorra té un seguit de particularitats que han contribuït a ineficiències i, aquestes, a disparar-ne el cost. Aquest ràpid accés al sistema sanitari i la falta d’eines d’organització i control han contribuït a la duplicitat de visites i de proves diagnòstiques, que hi hagi especialitats saturades i per contra d’altres poc cobertes, que s’hagi abusat per tal d’engreixar la factura, posant per davant dels criteris sanitaris els beneficis econòmics. La reforma pretén corregir aquests problemes sense danyar la qualitat. Aquest és el discurs polític oficial, però el cert és que és molt complicat que algun d’aquests privilegis del sistema no es vegi tocat. De fet, el plantejament de la reforma ja va en el sentit de fixar que qui vulgui mantenir alguna d’aquestes bondats, com ara anar directament a l’especialista –amb algunes excepcions, com ara la ginecologia o l’odontologia– hagi de pagar més. El gran repte és ser sostenible mantenint la qualitat però també evitar que quedi relegada a aquells que tenen recursos per poder-se-la pagar.