Cedir terreny comunal

L’acord sobre competències comunals s’hauria de tancar molt ràpidament perquè les corporacions par­roquials haurien de ser conscients que difícilment en qualsevol altre escenari se’ls posarà al davant un text tan favorable. És una reformeta en què els comuns surten clarament guanyant perquè es legalitza tot el sistema que durant anys han anat establint agafant d’aquí i d’allà sense textos legals que ho avalessin. Tant el Govern com el PS estan fent cessions importants per arribar a un acord i una actitud similar seria exigible als que més sortiran guanyant amb les noves regles, perquè s’oficialitzarà el model de funcionament que s’han anat fent al llarg dels anys. I qui dubti que són els grans afavorits només cal que repassi la reforma que preparava Riberaygua. L’únic escull que queda és establir si quan Govern vol un terreny comunal per situar una instal·lació d’interès public l’informe de la parròquia és o no vinculant. Més del 90% de la superfície és pública i la immensa majoria és comunal. Oposar-se que un comú hagi d’entregar ter­reny per fer una infraestructura nacional és obrir la porta a guerres fratricides en el futur quan calguin instal·lacions. Perquè el tema de l’heliport és paradigmàtic. El comú concernit pot tenir els veïns en contra i la resta de comuns trobar-se en la mateixa situació. Quan es tracta d’infraestructures de necessitat pública s’ha de poder elegir per criteris tècnics segons el que convingui al país, i no engegar un procés etern en què els comuns acabin enfrontats perquè vulguin que la instal·lació vagi al ter­reny del veí. I el sistema de posar el Consell General com a àrbitre encara obre més el perill de guerres fratricides. Amb els consellers de tots els partits que siguin de la par­ròquia en qüestió fent front comú i la resta repartint posicionaments segons quin pes tingui cada parròquia en els seus vots. Al cap i a la fi aquest posicionament significa dir: estic d’acord que posis una infraestructura al meu territori sempre que a mi i als meus votants ens sigui favorable. I aquest no pot ser el plantejament perquè al final el forn incinerador no estaria enlloc i, tot i ser un cas extrem, demostra que la planificació estatal ha de poder comptar amb la cessió gratuïta dels terreny per part dels comuns.