Congrés immobiliari

El sector immobiliari viu un repunt en l’últim any al sud d’Europa, tot i que les xifres encara es troben allunyades de l’època del boom del totxo. El congrés de la Federació internacional d’immobiliaris té com un dels objectius tractar sobre com ha d’evolucionar el sector combinant activitat i sostenibilitat. L’experiència de la crisi, que a molts països els està costant horrors abandonar, ha deixat clar quins són els perills de les bombolles i les seqüeles que deixen quan esclaten. L’arribada de centenars de professionals per a un congrés sectorial és una gran notícia perquè representa, justament, un dels grans objectius de país. El turisme de congressos no ha acabat de fructificar en la mesura que s’esperava, precisament va ser durant el boom del totxo quan es va creure que si es desenvolupaven unes instal·lacions addients per acollir congressos l’efecte seria automàtic. Els exemples més clars són la desmesurada remodelació del Centre de Congressos d’Andorra la Vella o la creació del d’Ordino. Actualment hi ha múltiples espais per acollir aquests esdeveniments, però poca demanda. La realitat ha demostrat que es requereix molt més per convertir-se en un destí habitual d’aquest tipus de trobades. I no cal enganyar-se. Sense un sistema de connexió aèria fiable és molt complicat que vinguin persones de diferents punts del planeta. El temps és un bé massa preuat per passar dues hores i dos quarts a la carretera després d’un vol llarg. El sobreesforç és massa evident per vendre’s com un país atractiu per a aquest tipus d’esdeveniment. Els congressistes de la Fiabci s’enduran segur una gran impressió d’Andorra, perquè un cop s’ha arribat, l’aportació de qualitat del paisatge, de la concentració comercial o les múltiples activitats a fer difícilment els decebran. L’arribada de la Fiabci és un bon moment per recordar la necessitat de dotar el país de connexions aèries, tant de l’aeroport com de l’heliport. No té cap sentit que s’intenti apostar per un turisme de qualitat o per l’arribada d’inversors estrangers quan és evident que la falta d’un actiu que té qualsevol punt econòmic important del sud d’Europa frena molt que acabin sent un èxit. Però l’evidència arrossegada durant anys és suficient perquè a hores d’ara no hi hagi ni aeroport ni heliport.