L'argúcia laurediana

El funcionament d’una sèrie de mecanismes de control són extremadament ineficients i el Tribunal de Comptes n’és un exemple excel·lent. No té cap sentit que la fiscalització dels comptes del 2015 es faci pública un any i mig després d’haver acabat l’exercici. La burocratització desnaturalitza l’objectiu del mecanisme i dona com a resultat que avui s’hagi de parlar de fets que cor­responen a un comú que fa un any i mig que va plegar amb dos cònsols condemnats per l’ús indegut de les targetes de crèdit comunals. Però la voluntat política real de control, per part de tots els partits sense excepció i Sindicatura en particular, ja s’ha comprovat amb la patada endavant que han donat a les possibles irregularitats del grup parlamentari d’SDP. A més, s’ha demostrat, perquè era el moment oportú, que no existeix el desig de fiscalitzar els comptes de tots els grups parlamentaris. Dona la sensació que es prefereix deixar que l’afer es refredi i donar temps per si algun grup parlamentari ha d’arreglar els comptes de casa seva. Més enllà de la ineficàcia per l’excessiu temps que ha tardat a gestar-se, l’informe del Tribunal de Comptes ve a explicar el que era un secret a veus: Sant Julià va superar el 2015 el límit màxim d’endeutament. I va ser el comú actual qui, més de mig any després d’arribar al poder, va presentar uns comptes maquillats. La primera ineficiència encadena amb la segona perquè Sant Julià treu un important benefici d’aplicar una comptabilitat creativa. Reconèixer que havia superat el límit d’endeutament comportava una sèrie de problemes i segurament una espècie de rescat de Naturlandia amb un cost polític important. L’artifici comptable va colar i no hi haurà cap contrapartida, tenint en compte que al 2016 inicialment ja estaven fora de la línia vermella. Un cop més es demostra que el model de control no té cap sentit i que les argúcies com la del comú lauredià sempre surten bé per la lentitud i nul·la capacitat de reacció de la burocràcia administrativa. Sant Julià històricament aprova els comptes quan vol (mai dins del termini) i a hores d’ara encara no ha fet públic el tancament del 2016 de Naturlandia. El del 2015 ja el sabem: 5,8 milions de deute a curt termini, més enllà dels milions aportats pel comú.