Comuns incoherents

La situació de la majoria de comuns en l’àmbit inversor des de l’inici de la crisi ha estat molt precària. L’elevat deute i la disminució d’ingressos derivada de la crisi van portar al fet que, saltant-se la legislació que els obligava a invertir la major part de les transferències, es deixés d’invertir. Tots els diners es van destinar a anar pagant sous de les plantilles, que s’havien sobredimensionat amb el boom i que es van mantenir intactes amb la crisi, i despeses de funcionament. L’estadística és molt clara, amb inversions en la majoria de comuns d’un o dos milions l’any. En algun cas puntual fins i tot va arribar a algun exercici amb pràcticament zero. Amb aquest escenari és difícil d’entendre que les corporacions locals tinguin més de 18 milions d’euros per cobrar a propietaris en concepte del pagament a canvi de la cessió urbanística. La Llei del sòl establia clarament que l’edificació comporta cessió obligatòria de terrenys al comú perquè es puguin crear espais o serveis públics. Recull que la cessió, molts cops complicada en sol urbà consolidat, pot ser substituïda pel pagament equivalent en diners. S’estableix que els diners recaptats només podran ser utilitzats per finançar equipaments comunals, espais públics, habitatges de protecció pública i serveis col·lectius. Els comuns estan actuant de manera incoherent no aplicant la llei als propietaris que han construït. El Tribunal de Comptes posa de manifest que hi ha deutes de propietaris que s’arrosseguen de fa cinc anys. I les xifres no són petites. Escaldes té més de cinc milions d’euros pendents i Sant Julià o la Massana, més de tres. En una situació tan complicada com la del comú lauredià, que va haver de maquillar els comptes del 2015 per no superar el límit de deute, és un contrasentit que no es demani el pagament als propietaris que han construït. Els diners no els podrien destinar directament a eixugar el deute però sí a invertir. Els comuns hauran d’explicar per què estan mantenint de forma generalitzada un tracte envers els propietaris que pot fer la impressió que és de favor. Els comuns han d’estar utilitzant altres fonts per a les inversions quan per a algunes corporacions la quantitat de diners que els deuen els propietaris és superior al pressupost d’inversió d’un exercici.