Editorial
Dubtes sobre l'os mort
La versió que va donar Naturlandia sobre les circumstàncies en què es va produir l’abatiment de l’os ha aixecat molts dubtes. Els fets que expliquen les fonts coneixedores del cas apuntarien que es maquillen els esdeveniments
Les contradiccions entre la versió que va donar oficialment Naturlandia sobre els trets mortals a l’os Torb i la que oferia paral·lelament el cònsol lauredià ja feien sospitar dimecres que hi havia quelcom que no quadrava. Josep Miquel Vila va estar manifestament nerviós, sense voler explicar els fets i centrat a repetir fins a la sacietat que tot havia estat un èxit perquè cap persona havia patit cap risc. El cònsol no es va adonar que s’estava enfonsant cada cop més perquè si cap persona havia estat en perill no tenia cap sentit haver abatut l’os. Precisament Naturlandia havia utilitzat aquesta justificació, la del risc, com a motivació per haver matat l’animal. Vila coneixia els fets, tal com els explica avui el Diari, perquè s’havia passat hores amb els responsables del parc per gestionar la crisi. La sensació era que el cònsol estava enfadat perquè lluitava per no mentir davant les càmeres i els micròfons, però al mateix temps, per algun motiu desconegut, tampoc podia explicar la veritat. El xoc d’aquests dos sentiments va derivar en l’enuig envers els periodistes i la irracionalitat en les respostes. En una situació tan complexa va acabar caient en la seva pròpia trampa. El comú de Sant Julià s’ha caracteritzat els últims catorze anys, i Naturlandia des que el projecte es va iniciar, per l’opacitat i l’ocultació com a forma de procedir. Actituds del passat que no tenen raó de ser en una Andorra moderna i que finalment sempre acaben girant-se en contra. Els detalls que va ometre el parc sobre l’incident són vitals perquè obren la porta als dubtes fonamentats respecte a opcions alternatives. Els protocols, totalment al contrari del que diu el cònsol, van fracassar perquè l’única solució amb un animal escapat i amb el parc buit va ser disparar-li dos trets. Es podien haver quedat al cotxe els vigilants que van pujar quan es va activar l’alerta? Quan el van veure no podien tornar a entrar al cotxe? Per què serveixen els dards si tarden quinze minuts a fer efecte i s’han de disparar a curta distància? En una sola nit s’excaven els forats per superar dues tanques altament electrificades? La seguretat i revisió s’estaven fent correctament? Era l’últim que faltava a Naturlandia, obrir dubtes respecte a la capacitat de mantenir la seguretat, més enllà dels que hi ha sobre la viabilitat.