Mancances a sindicatura

Els dos principals punts on el Tribunal de Comptes assenyala que el Consell General està dins de l’alegalitat són el fet que actuï de mútua amb els seus treballadors i que no tingui establert un marc legal per al complement de pensions que està pagant als seus empleats quan es jubilen. Sindicatura paga cada mes la diferència entre la pensió que els abona la Seguretat Social (normalment cap al 40% de l’últim salari si han treballat entre 30 i 40 anys) i el que realment cobren de retir. Existeix certa nebulosa al voltant de quant cobren. Es pressuposa que si el Consell no ha establert un marc legal, com sí que ha fet el Govern amb els funcionaris, els empleats de Sindicatura cobren el 70% de l’últim salari, com s’havia fet històricament. Les dues alegalitats en favor dels empleats es fan en base als usos i costums. El més preocupant és que cap de les Sindicatures s’ha preocupat d’establir un sistema per anar tenint reserves que rendeixin i que ajudin a pagar aquests compromisos, que cada any són més grans. El Consell es limita a definir cada any quant creu que haurà de pagar als seus jubilats per fer que la pensió els arribi cada mes al 70% de l’últim salari (prop del doble d’un empleat de la privada cotitzant els mateixos diners i els mateixos anys). Govern dota la quantitat i l’any vinent tornem a començar. És molt discutible, a més –per molts usos i costums que addueixi Sindicatura– que un organisme públic actuï com a mútua. Reté l’1% del sou als seus empleats i posteriorment els paga un complement quan estan de baixa perquè rebin el 100% del salari. Costi més o menys diners, que en costa, cal acabar amb totes aquestes argúcies que només han tingut l’objectiu d’afavorir els funcionaris (tots) amb els diners públics. Els tribunals ja han demostrat que consideren drets adquirits tots els privilegis que els polítics de torn un dia van decidir donar amb els diners públics als funcionaris. Però com a mínim el Consell hauria d’externalitzar la gestió per donar una imatge institucional de serietat. Al cap i a la fi és igual perquè, facin o no facin res, a efectes pràctics no té cap conseqüència. Mentre els responsables de tot el que apunta (a totes les institucions) el Tribunal de Comptes no hagin de rendir comptes els informes són paper mullat.