Sanitat estancada

El rellotge continua corrent molt de pressa per a la reforma sanitària. El temps s’esgota perquè tot el que no estigui engegat i parcialment implementat abans de finalitzar l’any difícilment es farà. Toni Martí no vol que els canvis, que suposaran retallades per als pacients encara que es voldrà vendre com una millora, acabin sent un perill per al projecte demòcrata per al 2019. La previsió d’escassa acceptació de l’empitjorament (o encariment) del sistema és massa risc en un tema tan sensible com el sanitari. El gabinet demòcrata sap que un conflicte amb la ciutadania per la reforma sanitària podria col·locar el futur candidat en una situació molt complicada si no hi ha prou temps perquè el descontentament cicatritzi. La reforma passa com a efecte més directe per l’usuari en acabar amb la llibertat de metge tal com s’entén ara. Es busca que el pacient sempre passi primer pel metge de capçalera i també l’objectiu és que quan hi hagi un metge a Andorra d’una especialitat no es pugui anar lliurement a visitar un facultatiu forà d’aquesta especialitat. En comptes de prohibir aquestes opcions la idea és encarir-les, que la CASS reemborsi menys diners. I que sigui la butxaca qui vagi redreçant el sistema cap allà on es vol portar. Però és un model perillós. Primer perquè es corre el risc de crear una sanitat per a rics i per a pobres. Els benestants mantindrien el model actual i la resta hauria de passar al més limitat, a menys que vulgui pagar més. Aquesta penalització és un dels dos grans problemes amb què es troba la reforma. Govern vol que sigui simbòlica i Piqué, prohibitiva. El director de l’hospital pensa que si no seguir el protocol té molt poc impacte econòmic la gent continuarà fent servir l’actual, amb el qual en general s’està força content. Té raó. I el Govern té raó que el més possible és que el rebuig cap al nou sistema sigui evident sense ni una sola prova respecte que hagi de reduir de forma significativa la despesa. Perquè el segon gran problema és que no s’ha estat capaç de portar ni una sola xifra que avali que la reforma tindrà un impacte important en la reducció de costos. Agafar una de les joies de la corona nacional i fondre-la sense unes projeccions que ho justifiquin sembla una temeritat i l’executiu s’hi jugarà molt si la reforma fracassa.