Aigües residuals

Tot i que fa quatre anys que va tenir lloc el mandat de comuns i Govern per posar fi a tots els vessaments en un període de cinc anys l’objectiu és lluny de complir-se. Encara n’hi ha deu a Andorra la Vella, nou a la Massana, set a Canillo, quatre a Sant Julià de Lòria i un a Escaldes-Engordany. Es tracta d’abocaments directes al riu que realitzen particulars però també entitats públiques i que mantenen la contaminació del Valira. Un país que mostra el seu medi natural i el seu paisatge com a pal de paller de l’atractiu per als turistes no es pot permetre que encara tinguin lloc aquestes situacions. I és especialment preocupant a les par­ròquies d’Andorra la Vella i la Massana, on tenen lloc més de la meitat dels abocaments incontrolats. Aquesta és una qüestió que també s’aborda a la taula per a la reforma competencial. El nou model ideat per Govern parteix de la base d’establir una sèrie de puntuacions que avaluen uns factors. Un dels patàmetres que es puntuaran i per tant es recompensaran és la separativa d’aigües. Serà comptat com un element important segons els indicadors d’aigües parasitàries respecte a les residuals. És cert que els treballs d’aquest tipus suposen inversions molt importants per als comuns, però és igualment evident que es tracta de treballs prioritaris. Perquè és urgent que s’acabin els abocaments al Valira. En principi el termini per posar fi a aquestes pràctiques, havent solucionat la distribució soterrada de la separativa d’aigües, finalitza l’any vinent. Quan es tracta de protecció del medi natural no s’hi val arribar a la data límit i negociar allargaments de terminis per l’estat de les finances comunals o perquè la inversió sigui prioritària en d’altres àrees. L’Andorra verda i compromesa amb el medi ambient que s’està venent de cara enfora tant per als turistes com per als inversors estrangers o residents passius és incompatible amb vessaments directes al riu. Més enllà de la imatge que aquestes pràctiques transmeten les administracions han de tenir clar que el principal actiu que es pot deixar a les futures generacions és un país que respecti el seu medi natural i que el cuidi i el protegeixi. Amb aquest axioma difícilment hi pot haver inversió més important que posar fi a una situació que fa anys que no hauria d’existir.