Despesa disparada

La despesa en prestacions sanitàries va ser de 22,7 milions entre el gener i el març, un 7,7% superior a la que va assumir la Seguretat Social en el mateix període de l’any 2016. La branca general, a més, va destinar 13,4 milions a prestacions econòmiques per sufragar baixes i pensions d’invalidesa i orfenesa, una xifra que també ha experimentat un creixement del 5,9%. Contraresta la comparativa dels ingressos d’un i altre període, que també ha anat a l’alça a conseqüència de l’increment de la cotització a la branca que encara no era vigent el primer trimestre de l’any passat. Un augment que no pal·lia el problema de fons, que és que la despesa sanitària segueix en mode creixement sense que les accions per posar-hi remei tinguin un calendari d’aplicació. El debat monogràfic sobre sanitat que es va celebrar al Consell General poca llum va posar sobre una reforma que el ministeri treballa des de la primera legislatura demòcrata. El ministre va fer una exposició de projectes llargament anunciats, com ara el del metge referent, però sense donar detalls de quan i com tirarà endavant. Quant pagarà de més qui no segueixi el circuit preestablert d’acudir primer al capçalera és, per exemple, una pregunta que a hores d’ara no té resposta malgrat que sigui la pedra angular del nou model. Però mentre que els canvis no arriben i el ministre Carles Àlvarez Marfany no s’acaba de posar d’acord amb qui va contractar per engegar-los, el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, la despesa econòmica segueix augmentant sense que hi hagi mitjans per posar-hi fre. Les dificultats per mirar de revertir la situació les evidencia també el fet que ni tan sols s’hagi pogut subscriure un nou conveni amb els metges, de manera que l’antic es prorroga de nou fins a finals d’agost. Tenint en compte que arriba època de vacances i de relaxació de l’activitat és probable que el nou text que ha de regular la relació dels metges i la Seguretat Social tampoc no estigui enllestit llavors. L’escenari no és encoratjador, i el pitjor és que hi ha sensació d’inacció política. És hora que s’impulsin les mesures necessàries que acabin amb les disfuncions a la sanitat, accions per racionalitzar la despesa i que es defineixi quin és el sostre de dèficit assumible perquè està en joc la sostenibilitat de les finances públiques.