L'esperpent de BPA

El cas BPA va entrar ahir en una nova fase després de la sorprenent declaració de Joan Pau Miquel en què negava haver entregat les dades dels Pujol. La història de mentides, mitges veritats, fets inventats, fets transformats i implicacions de tercers ha acabat convertint en un acudit el posicionament dels Cierco per justificar l’atac i caiguda de BPA per part dels Estats Units. Podria tenir gràcia si no fos perquè l’estabilitat del sistema financer, la credibilitat del país en l’àmbit exterior i fins i tot el futur de l’economia està patint per culpa d’aquesta tàctica canviant que finalment busca culpar tot­hom. El numeret d’ahir a la Batllia és la gota que fa vessar el got. No és seriós que tota la teoria conspirativa que els Cierco han abocat a Andorra i a Espa­nya, implicant-se a denunciar empreses i societats andorranes a la justícia del país veí, se la carreguin ells mateixos, a través del testimoni de Miquel, i pretenguin que no passa res. Els Cierco han abocat recursos i atacs indiscriminats a persones i empreses andorranes per intentar justificar la teoria que la policia patriòtica espanyola va convèncer els Estats Units per intervenir BPA després que Miquel entregués les dades dels Pujol i que els espanyols no quedessin satisfets perquè esperaven més milions als comptes. Després de tot el cost moral, reputacional i d’imatge que li ha costat a Andorra, ara la volen fer desaparèixer com si no hagués passat res. Ara cal esperar quina serà la propera i quins seran els nous objectius a atacar per justificar-la. Però ahir van traspassar una línia vermella, la de deixar clar que pensen que es poden riure a la cara de la resta de la població d’aquest país. Els Cierco tenen tot el dret del món a defensar-se i a intentar per la via judicial les maniobres que vulguin per intentar rebre una indemnització i/o demostrar que BPA no era una rentadora de diners a escala mundial com van acusar els Estats Units. Però el dret de defensa té uns límits, el del respecte als drets de la resta de ciutadans. La tàctica d’anar enredant-ho tot, jugant també amb les clavegueres policials de l’Estat espanyol, i estar disposat a explicar la teoria que convingui per destruir d’altres ciutadans andorrans és inacceptable. Ahir Higini Cierco i Joan Pau Miquel van perdre la credibilitat que els quedava.