Esperant el casino i el joc

Govern és presoner de les previsions que va fer la legislatura passada tant per a la normalització del joc com per a l’entrada en funcionament del casino. El primer problema és, però, més greu que el segon. Fa tant de temps que s’ha perdut en els temes que estan als llimbs, però cal recordar que el model de l’executiu respecte al joc passava per un acord amb els països veïns per a la legalització de les butlletes, dècims i apostes que es fan al país en les loteries espa­nyoles, catalanes i franceses. En un moviment molt arriscat el Govern va optar per posar una data límit per arribar a aquests acords. El poc interès dels estats veïns en aquest acord, segurament perquè no els aporta res i els costaria un percentatge dels ingressos, ha fet que els límits temporals estiguin absolutament ultrapassats. Cap comentari, cap redirecció i qui dia passa any empeny. Aquesta situació és un greu inconvenient perquè el nul interès forà per legalitzar les loteries xoca amb la gran expectació al sector privat per a l’obertura del casino. Aquí també s’estan incomplint els terminis, però cal entendre que la situació pot ser confusa si s’acaba concedint el casino sense que la primera part del projecte de legalització del joc estigui en funcionament. El nou termini per concedir el casino s’ha fixat per a final d’aquest any o principi del vinent. De les loteries no se’n sap res més enllà de la falta d’interès dels implicats exteriors. Realment l’executiu va plantejar un calendari i uns objectius molt poc realistes, comptant només amb els seus desitjos i no amb el posicionament exterior. Va pensar que la sobirania nacional era prou argument per tancar acords amb els organismes públics espanyols i francesos. Arribats a aquest punt és necessari que l’executiu faci un reset, analitzi l’escenari actual i prengui decisions. Al pas que va acabarà la legislatura sense la normalització de la venda de loteries, rebent el percentatge i, de retruc, el casino quedarà en suspens. És possible que sigui necessari agafar un enfocament diferent i veure com es recondueix el plantejament amb els organismes de venda de loteria dels altres països. És clar que la mesura de força de prohibir i perseguir la venda alegal no és un camí, perquè no serviria de res excepte per inquietar la població.