Dubtes sobre The Cloud

L’edifici The Cloud estava cridat a ser l’obra emblemàtica del període Martí i el símbol d’aquesta nova Andorra que els demòcrates han pregonat des que van arribar al poder el 2011. L’edifici també s’havia de convertir en el vaixell insígnia d’Andorra Telecom amb el nou camí envers la innovació i les accions a l’exterior d’una companyia que vol ser molt més que una operadora que ajuda a cobrir els dèficits governamentals. A hores d’ara els comerciants del Fener tenen raó perquè s’ha instal·lat el dubte no tan sols respecte a quan es podrà fer o què acollirà, sinó també respecte a si s’arribarà a fer. El fet que finalment el casino no s’hi pugui instal·lar per la impossibilitat de fer plantes soterrades ha estat l’última notícia. Des de llavors no se sap res més que els rumors que constantment circulen respecte que el pressupost s’ha anat disparant o que no és clar que hi hagi prou interès de les empreses privades per ubicar-s’hi. L’executiu hauria de posar-se les piles d’una vegada i tancar el tema sense embuts. Perquè la indefinició i la letargia dels projectes acabaran sent sant i senya d’aquest executiu. Amb la sensació que projectes com el complex multifuncional o la font de colors es donen per segurs i després passen mesos i fins i tot anys en què es troben en una espècie d’hibernació de la qual sembla que no sortiran mai. I entre totes aquestes indefinicions, per transcendència, The Cloud és l’afer més seriós. L’executiu no ha d’oblidar que aquest projecte neix d’Andorra Telecom i és precisament la parapública qui ha entregat més de cent milions d’euros. Són aquests diners els que han permès que els demòcrates no fessin disparar el dèficit durant els sis darrers anys. Els comerciants del Fener ja han deixat molt clar que The Cloud és necessari per a la zona. Però ha de ser l’executiu qui d’una vegada per totes determini, avaluant el cost econòmic i l’impacte posterior, si val o no val la pena engegar el projecte o, pel contrari, veu millor una opció alternativa com ara dedicar l’espai a una plaça pública. Totes les opcions tenen aspectes positius i negatius, defensors i opositors... i cor­respon a l’executiu analitzar els arguments dels dos plats de la balança. I cal que ho faci amb certa celeritat perquè l’ajornament perpetu no és manera de fer política.