Metges menys liberals

El nou contracte dels metges liberals amb l’hospital els treu la major part de capacitat de maniobra de què tradicionalment ha gaudit aquest col·lectiu. La nova línia marcada pel director del SAAS i de l’hospital, Josep Maria Piqué, va cap a una estructuració del centre amb treballadors assalariats. Al seu model de futur hi ha d’haver una plantilla estructurada i dissenyada des de la direcció amb una sèrie de protocols i paràmetres establerts. Els metges liberals són una rara avis dins de la major part dels sistemes públics sanitaris, però com que no era possible deixar-los de cop fora de poder treballar a l’hospital s’ha buscat la fórmula d’integrar-los com si fossin assalariats. Ho continuaran sent a les seves consultes (els que en tinguin), però dins del Nostra Senyora de Meritxell passa a estar tot centralitzat, jerarquitzat i protocol·litzat. El model no és intrínsecament ni bo ni dolent, sinó tan sols diferent al que s’ha vingut aplicant durant cinquanta anys a la sanitat andorrana. Certament, els liberals han entregat les armes sense la batalla prevista, confirmant que la potència del lobby mèdic perd força globalment i que gairebé només es manté entre aquells grups de professionals que veuen molt amenaçat l’estatus que han tingut fins ara. Aquest canvi té molt a veure amb la degradació del paper del Col·legi de Metges, que en els últims mandats ha fet el paper de la trista figura. S’ha de ser just, però, i explicar que els actuals responsables són pràcticament els únics que han mostrat interès per continuar perdent part del seu temps per dedicar-lo al col·legi. Però els resultats han estat molt lesius per als interessos dels metges liberals. El col·legi no ha sabut estar a l’altura dels canvis que arribaven i encara a dia d’avui en les formes es troben trenta anys enrere. No han entès que fa anys que han perdut la guerra de l’opinió pública, segurament perquè han estat incapaços de comunicar i expressar les seves inquietuds i opinions. El secretisme, que tan bons resultats havia donat històricament, ha acabat sent el seu pitjor enemic. El més preocupant per a ells és que els canvis sembla que només acaben de començar i finalment s’arribarà a l’únic motiu real de la reforma: reduir la despesa perquè el dèfcit actual és insostenible.