Editorial

Sanitat disparada

Els números vermells que es preveuen per a aquest exercici per l’augment en tots els sectors de la despesa sanitària exigeixen acció perquè el model es pugui mantenir amb mesures eficaces de control que fa anys que s’havien d’estar aplicant

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’increment de la despesa sanitària de manera generalitzada durant el primer trimestre de l’any només evidencia la necessitat inajornable d’adoptar mesures per controlar l’augment constant del cost de la sanitat. Els 23,4 milions d’euros que la CASS ha hagut de reemborsar en el primer trimestre aboquen l’exercici a un altre dèficit, cada vegada més elevat i cada vegada menys assumible per les arques públiques, que han de respondre pel decalatge que es genera. Les xifres se situen més d’un 11 per cent per sobre de les registrades fa un any i les cotitzacions dels afiliats no progressen ni de bon tros al mateix ritme. El màxim responsable de la Seguretat Social insisteix reiteradament que s’ha d’assumir que el balanç acabarà sempre en números vermells. Un punt de partida que no ha de servir per no implementar mesures per moderar i minimitzar aquest resultat negatiu. La població del Principat és cada vegada més vella, els assalariats s’han anat fet grans, s’han establert al país i no han marxat com els períodes en què la rotació laboral era constant i entraven sovint al món laboral joves que es quedaven temporalment a Andorra i no generaven la despesa sanitària que ara s’ha d’afrontar. I la política en salut no ha previst el futur que arribava, no s’han adoptar mesures correctores ni s’ha modernitzat la cobertura i la legislació per respondre a les noves necessitats. La CASS no pot deixar de cobrir l’atenció que ha de rebre cada afiliat que requereix més visites mèdiques, que per l’augment de l’edat dels assegurats van inevitablement lligades a problemes més greus i més costosos. Però entre l’atenció al cotitzant i la resignació que la despesa segueixi la tendència alcista imparable hi ha marge per actuar per fixar normes que impedeixin els excessos. Abusos en les visites a especialistes, procediments obsolets que exigeixen hospitalització a substituir per altres de més moderns menys invasius, tarifes de reemborsament fixades fa dècades, atencions mèdiques que es poden simplificar, connexió entre els professionals per evitar la repetició de proves... Són només alguns dels elements de la maquinària sanitària que s’han de revisar per fer-la més sostenible, eficaç i menys costosa. Les accions de la llargament anunciada reforma no es poden fer esperar més.

tracking