Editorial
La CASS i la Batllia
La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ha començat a escriure un capítol nou en la relació entre les institucions i les empreses públiques amb la justícia que de ben segur tindrà en breu altres protagonistes. Ahir va decidir iniciar el procediment per presentar una demanda de responsabilitat administrativa per la falta de diligència de la Batllia en la resolució dels expedients que han presentat per reclamar deutes, fet que ha provocat que hagin prescrit, amb el perjudici econòmic que això els ha comportat. Per dir-ho clar i ras: el que fa la CASS és portar l’administració de justícia (el Consell Superior) al batlle. No és una qüestió del nombre d’expedients, tampoc de la quantitat de diners corresponents a sancions i cotitzacions que s’han deixat de percebre perquè han estat més de tres anys en un calaix de la Batllia, sinó del principi que una sentència que acaba als llimbs no fa justícia. En aquest cas, un expedient sancionador al qual no se li dona curs. Aquesta és, segons la parapública, la primera motivació per posar en marxa el procediment. Una situació que han patit, i de manera més significativa quant a les magnituds, les corporacions locals. Les particularitats del sistema judicial han provocat que la Batllia hagi acumulat milers d’expedients pendents d’execució per falta de mitjans durant anys, la qual cosa ha portat que molts hagin caducat i en conseqüència les institucions o ens públic com la CASS, per exemple, no hagin pogut recuperar els diners que els devien per diferents conceptes. El problema en aquesta conjuntura és que els expedients que s’acumulen a la Batllia són moltes vegades per deutes de ciutadans de poca quantia per qüestions tan quotidianes com pot ser una multa per estacionament no satisfeta. El que acaba comportant que la feina creixi de forma exponencial fins a arribar al col·lapse. Que és el que va acabar succeint. La qual cosa pot explicar –però mai justificar– que la justícia no faci la seva feina. L’any passat ja es van fer els primers passos per agilitar els tràmits i descarregar de treball extra els batlles. Per un cantó es va instaurar la figura del saig, un executor privat de sentències, i per l’altre, es va dotar els comuns de capacitat per poder embargar directament els deutors. Però tot i així encara hi ha mancances, perquè el volum de feina que es genera és molt elevat i els batlles han de fer front a qüestions més complexes i que demanen més especialització. Una situació que es posarà sobre la taula amb la iniciativa de la CASS i que ha de servir per millorar el funcionament de la justícia.