Radioteràpia a Andorra

El sector sanitari ha estat l’opció escollida pel Govern per liderar l’obertura a la inversió estrangera des del primer moment en què es posa en marxa el procés de diversificació econòmica. Paradoxalment, qui ha posat més pals a les rodes perquè l’arribada de l’oferta sanitària no es materialitzi tal com estava previst ha estat el mateix executiu i institucions vinculades. El nomenament de Carles Álvarez Marfany com a ministre de Salut després de la sortida de Rosa Ferrer va comportar un canvi en les estratègies i objectius de la cartera. La decisió més transcendent va ser aturar a la pràctica la instal·lació a Andorra d’un centre de reconegut prestigi al país veí especialitzat en reproducció assistida. En paral·lel, la nova direcció del SAAS tampoc ha posat cap facilitat per a l’arribada de nous actors de fora al món sanitari. L’exemple més evident són les dificultats que està plantejant per a trobar l’encaix de l’Institut Oncològic Baselga per treballar a l’hospital. L’últim episodi fins ara són els problemes que se li plantegen a un institut cardiovascular per a integrar-se també a l’hospital. Però en aquest cas no és la direcció mèdica qui s’hi oposa, sinó de nou el ministre. I en aquesta conjuntura s’ha anat movent –ben dit aturant– la futura arribada de centres i especialitats mèdiques, sense que l’executiu, i en concret el cap de Govern, es posicionés amb claredat i actués en conseqüència per impulsar els projectes d’inversió estrangera relacionats amb salut. Fins dimarts. Això almenys és el que dona a entendre la creació d’un grup de treball que ha de dissenyar el plec de bases del concurs públic per oferir un servei integral d’oncologia de centres reconeguts internacionalment. Una de les condicions que inclou és la inversió en la maquinària per poder oferir els tractaments de radioteràpia aquí. Tot i que el concurs és obert, no s’escapa que amb aquesta iniciativa s’aplana el camí per a la instal·lació de l’Institut Baselga, el que ha de comportar un benefici doble. En primer lloc, i el més important, millorarà el servei al malalt, que ja no s’haurà de desplaçar fora per rebre el tractament. En segon lloc, es reforça la imatge del país com a centre mèdic de referència i com a destí de turisme sanitari. Una certesa a la qual ningú pot trobar motius per oposar-s’hi. Sempre que no siguin personals, que mai tenen cabuda quan hi ha pel mig l’interès general. La disposició ha dester­rat les posicions dubitatives amb obscurs objectius que fins ara han envoltat el projecte de salut. I si algú no hi està d’acord, només ha de dimitir.