Més turistes

El nombre de visitants que s’han acostat a Andorra el mes passat s’aproxima als 600.000, el que suposa un augment del 4% respecte al mateix mes de l’any passat. Si considerem l’acumulat del 2017 també es produeix un augment, en aquest cas del 2,7%. I si tenim en compte els últims dotze mesos la xifra d’increment és pràcticament la mateixa. Són dades del departament d’Estadística del Govern. Més enllà de l’argument recurrent i reiteratiu que aquests estudis estan fets a mida dels qui els encarrega, el cert és que el país recupera, més a poc a poc del que voldrien, l’atractiu dels anys d’abans de la crisi. No perquè ho diguin les estadístiques, que també, sinó perquè és una realitat que es pot constatar amb dades objectives. El nombre de forfets venuts, les pernoctacions o el volum del sector comerç va en augment. Hi ha un factor extern que hi està influint de forma molt significativa, com és la recuperació econòmica dels països del nostre entorn. Però també hi tenen alguna cosa a veure les iniciatives que estan duent a terme tant les institucions com el sector privat per tornar a situar l’oferta Andorra en uns paràmetres acceptables. Perquè no es pot ignorar que la competència externa a tots nivells, però amb especial efecte sobre les ofertes d’oci i compres, és cada vegada més agressiva. Ara bé, tot i que les dades són bones, no conviden al triomfalisme. Encara s’està lluny d’assolir un objectiu òptim i es mantenen problemes endèmics a l’hora de comercialitzar la marca Andorra: l’excessiva dependència del turisme espanyol i francès, dues terceres parts dels que ens visiten afirmen que ho fan per les compres, i la primavera i la tardor són dues estacions perdudes. Trencar aquestes inèrcies ha de ser l’objectiu prioritari, però a la vista dels resultats potser seria el moment de variar l’estratègia. És inqüestionable que les accions han donat fruits, però seguim sense poder alterar el paradigma. Creixen el nombre de visitants, però sempre en les mateixes èpoques de l’any, es segueix depenent en excés dels dos països veïns, amb el risc que comporta tenir un mercat tan concentrat, i la resta de l’oferta que no és el comerç segueix sense ser un motiu suficient per visitar-nos. És evident que les actuacions promocionals han de seguir insistint en els punts forts, que són el turisme i el comerç, però alhora cal plantejar-se alternatives per potenciar la resta de l’oferta i continuar les campanyes per obrir nous mercats. Per arribar a captar un nou perfil de turistes, però, l’entorn, els serveis i les infraestructures han d’estar a l’altura. I encara no ho estan.