Andorra es recupera

La crisi generada per l’afer BPA fa dos anys està pràcticament superada si atenem la qualificació que l’agència Standard & Poor’s ha atorgat a Andor­ra i que va fer pública ahir. El ràting, que va caure tres graus, és a un pas de recuperar el nivell d’abans del març del 2015 en un marc de perspectiva estable. Una altra qüestió són els aspectes judicials del cas. El Govern i el Consell hi han contribuït de manera clau, però també cal reconèixer cert protagonisme a les entitats financeres, que han adoptat els estàndards internacionals pel que fa a pràctiques, transparència, normatives i mesures de control. Malgrat que els canvis no van a la velocitat que tots desitjaríem, no es pot negar que el país ha viscut transformacions destacables els últims anys. Modificacions encaminades a complir amb les demandes dels organismes mundials, als quals no solament no se’ls pot girar l’esquena –com alguns encara defensen– sinó que en un món global és imprescindible aproximar posicions. La reforma del sistema tributari, les negociacions amb institucions financeres per garantir l’estabilitat del sistema, o les converses amb la Unió Europea de cara a tancar un acord d’associació en breu, són elements que l’agència ha tingut en compte positivament per avaluar el país. Hi ha un aspecte de l’informe que cal tenir molt present, i és la referència a la imatge que projectem a fora: si és pretén apujar més el ràting s’ha de millorar. Aquest és un factor amb un pes específic decisori, no només per a la qualificació, sinó per la transcendència en la viabilitat d’Andorra. Els sentiments que despertàvem a l’exterior eren de forma majoritària bons, però darrerament la situació havia fet un gir de 180 graus degut a determinades pràctiques indefensables que molestaven –i amb raó– els països veïns, i també per les maniobres de desprestigi orquestrades amb finalitats venjatives. Per tant és vital fer passos significatius per redreçar la conjuntura adversa. Però cal tenir ben present que això passa per recuperar la credibilitat; el que exigeix assumir compromisos i, per sobre de tot, complir-los. La qual cosa significa que cal agilitzar l’agenda de reformes programades per a l’entrada, i amb garanties, en el concert internacional. Les especificitats que ens permeten mantenir el nostre statu quo s’han de conservar. El que no significa provocar els veïns amb actituds indefensables, ni vantar-se que no necessitem ningú, ni fer bandera de l’autarquia amb un discurs ranci i passat de moda. Perquè l’economia comença a recuperar-se i Andorra és Europa.