Cap al nou funcionariat

El Govern ha donat per tancat el procés de consultes amb el personal de l’administració i els sindicats per explicar-los les línies mestres de la nova llei de Funció Pública, que veurà el redactat final de l’avantprojecte al setembre, quan està previst que és presenti als actors implicats i als grups parlamentaris. El text ha de respondre a dos objectius categòrics: una administració econòmicament sostenible i més eficient. Si no s’acompleixen els dos preceptes no té sentit la reforma perquè seria una senzilla operació de maquillatge. Hi ha un seguit d’elements que conviden a pensar que la línia que s’ha seguit va en aquesta direcció. Per exemple, la futura política retributiva pel que fa als complements salarials. En l’actualitat queden integrats automàticament al sou i són inamovibles. Fins i tot quan ja no es treballa en res del que va justificar l’extra. La nova llei preveu dos tipus de primes, només una de les quals quedarà consolidada. També hi ha canvis en els criteris d’avaluació, i s’incorporà el protocol 360 graus, que significa que a l’examen hi participaran tots els treballadors de cada departament i no només els caps, com passa ara. La qual cosa hi afegeix pluralitat i alhora incerteses quant al procediment i el resultat final. Un altre dels elements destacables del text és la mobilitat obligatòria, tot i que obeeix al mínim sentit comú, ja que estem parlant d’una administració sobredimensionada i descompensada departamentalment. Fomentar la formació i incentivar la progressió en la carrera professional és indispensable perquè els canvis de lloc de treball es puguin fer efectius. A mesura que es vagin prenent més compromisos per la major presència en organismes internacionals farà falta un perfil de funcionari més preparat i molt especialitzat. A l’altra banda del plantejament d’un canvi profund hi trobem, per exemple, tot allò relatiu al sistema de sancions. Bàsicament les multes es limiten a comportaments injustificables en qualsevol treball. Tot i així encara conserven la debilitat que es mostra amb aquest col·lectiu laboral des de sempre. El text ha de reflectir el projecte polític de com ha de ser l’administració i la voluntat de portar les modificacions fins on faci falta per redimensionar la plantilla, fer-la sostenible, definir clarament les funcions i atribucions, i acabar amb actuals prebendes injustificables i discriminatòries. Descarrega ha portat al ministeri un tarannà més dialogant que Alcobé –no costava gaire–, però cal no oblidar, tampoc Martí, que ni es pot i ni s’ha d’acontentar tothom.