Pouets, últim episodi?

L’aparcament dels Pouets d’Andorra la Vella és un problema des de fa 22 anys quan va entrar en funcionament, sense que cap de les successives administracions que han tingut responsabilitats de govern a la parròquia hagin estat capaces de posar-hi solució. L’últim capítol d’aquest cúmul de despropòsits es va viure ahir amb el tancament cautelar de la instal·lació després que el comú es dirigís a la Batllia sol·licitant-lo, perquè la concessionària no lliura la documentació oficial que se li exigeix des de fa sis mesos, quan va reobrir. Una documentació que abraça des del certificat per donar per acabades les obres fins a les pòlisses d’assegurances. L’actuació només pretén aconseguir el tancament cautelar, tot i que no es descarta que en cas que la situació es cronifiqui resoldre el contracte de concessió amb Dionis SLU. L’empresa, com no podia ser d’una altra manera, nega els incompliments i s’oposa a la clausura, però la Batllia va resoldre que la corporació pot executar-la. Costa de creure que Conxita Marsol s’hagi decidit per una mesura tan dràstica sense tenir-la ben fonamentada. Més encara si es té en compte la necessitat de places d’aparcament que té la zona. Al que cal afegir el fet que la instal·lació començava a donar resultats. Ara bé, el que no pot fer el comú és avalar –perquè si no té tota la documentació exigible és el que està fent– un servei del qual no en pot assegurar que es doni amb totes les garanties, i per tant n’està assumint la responsabilitat. Des que va arribar a mans de Dionis SLU s’han produït un seguit de circumstàncies sempre negatives que han sembrat de dubtes, una vegada més, la viabilitat del projecte. El termini per acabar les obres de condicionament després d’anys tancat van patir diversos ajornaments amb etapes on ni tan sols s’hi treballava. A final de l’any passat també es va preveure rescindir la concessió, la qual cosa va obligar les parts a arribar a una entesa que s’ha demostrat que no es podia qualificar com a tal. Si bé cal lloar la decisió del comú d’anar a la Batllia en considerar que no se’n podia garantir la seguretat, això no ha de ser excusa perquè no expliqui com en va permetre l’obertura si la situació que ara ha denunciat era la mateixa que fa sis mesos. El pàrquing dels Pouets sembla que ha escrit l’últim capítol de la dificultosa existència, perquè començar de nou tot el procés per enèsima vegada és poc menys que impossible. El comú ha de tancar definitivament el dossier, fet que vol dir que no pot descartar cap alternativa, inclòs l’enderroc.