Més tones incinerades

El centre de tractament de residus de la Comella ha experimentat els darrers anys una caiguda de les tones incinerades a conseqüència de la crisi econòmica, però també de les iniciatives de foment del reciclatge. Amb la recuperació de les xifres de població resident, de visitants i el creixement de l’activitat econòmica era d’esperar que el volum de deixalles que arriben a la planta s’incrementés. L’any passat s’hi van cremar 37.407 tones, la xifra més elevada des del 2009, i l’evolució d’aquest any fa pensar que aquesta quantitat podria augmentar. Entre el gener i l’abril les tones cremades han fregat les 15.000 i a la brossa que puguin generar ciutadans, turistes i empreses s’hi hauran d’afegir les que arribin de la Cerdanya, una operativa que va començar la primera setmana de juliol. Precisament l’acord amb Catalunya ha tornat a provocar les queixes de les entitats de defensa del medi ambient, contràries a la incineració i que des que era un projecte es van oposar a la construcció. Eren de preveure i són conseqüents. L’executiu té l’obligació que el transport i el dipòsit d’aquests residus siguin segurs i compleixin totes les garanties, però el bon veïnatge amb el territori veí i el fet que instal·lacions catalanes rebin un gran nombre dels residus que genera el país i que necessiten un tractament especialitzat feia molt difícil, si no impossible, negar aquest cop de mà. S’ha parlat a bastament dels errors i deficiències en el plantejament de la planta i si ja de per si s’ha d’exigir als gestors que garanteixin el funcionament òptim, aquesta reclamació és encara major quan des del Govern es proclama una aposta forta i decidida pels valors de la sostenibilitat i, per tant, per la reducció, el reciclatge i la reutilització de les deixalles. De fet, el pla nacional de residus així ho transmet, i noves apostes com ara la recollida de la brossa orgànica de les grans superfícies comercials per fer-hi compost en una instal·lació de la comarca veïna. De la planta s’ha de garantir la correcta explotació, que no provoqui molèsties ni perjudicis als veïns i un control estricte sobre les emissions perquè els valors no ultrapassin els límits, però, en paral·lel, s’ha de seguir evolucionant cap a una política d’acord amb els principis de la protecció del medi i, per tant, per la reducció de residus i els tractaments més respectuosos amb l’entorn.