El nom és alcoholisme

El binomi alcohol-menors és una combinació que serveix per mesurar el grau de salut d’una societat. Quantitativament i qualitativament. El nombre de casos detectats i la importància que confereix la ciutadania i les institucions al que és un problema greu. Perquè per molt que el consum d’alcohol estigui estès i tolerat, no deixa de ser una addicció quan s’arriba a determinats índexs. I no de forma esporàdica, sinó continuada. Quan es tracta de menors que presenten patologies relacionades amb el consum de begudes alcohòliques la tolerància ha de ser zero. Seixanta joves han estat hospitalitzats els darrers dos anys, tres dels quals presentaven un quadre clínic de coma etílic. Eren dues noies i un noi. Encara que popularment hi hagi la creença del contrari, les estadístiques demostren que les noies comencen a beure abans que els nois, i tot i que són menys les que consumeixen, els casos són més greus. El consum d’alcohol entre els menors està molt relacionat amb qüestions conductuals i s’assimila sortir de festa amb beure. Amb la qual cosa es normalitza el motiu del consum fins a l’extrem que acaba sent la raó última de la trobada. Alhora hi ha un factor de seguidisme i falsa justificació quan s’argumenta que ho fa perquè ho fa tothom i així no quedar exclòs del grup. L’última variable d’aquests context negatiu és quan l’edat quan es comença a consumir és cada cop més baixa, que és exactament el que està passant. La situació ha arribat a un extrem que s’ha creat una associació de pares per fer front a un problema que no és nou però que sí que té ara més incidència entre la joventut. Una conducta que si no es tracta a temps és, per als experts, una porta oberta a consumir altres substàncies estupefaents. Per afrontar el problema hi ha diferents opcions, però la més efectiva a mitjà i llarg termini és el vessant pedagògic. Les campanyes per explicar i conscienciar els menors dels efectes nocius d’ingerir alcohol han de tornar a tenir més protagonisme a les aules. S’han de prendre mesures per evitar donar facilitats a la pràctica del botellón en espais públics i en paral·lel controlar que cap establiments ven a menors. I, finalment, la família ha de participar de manera pro activa en el procés. Ara bé, de poc o res serviran les accions si hi ha majors d’edat que els faciliten l’accés quan es presten a comprar les begudes perquè no ho veuen com un problema greu. Un comportament irresponsable que concorda amb la poca demanda d’adults per rebre tractament de rehabilitació per alcoholisme.