Editorial
Vacants de feina
Necessitats de més de tres dígits en l’hostaleria i prop del 20% del global en el comerç és la situació que exposen els empresaris per xifrar la precarietat de candidats laborals, que s’ha de solucionar amb implicació privada i pública
Hotels, restaurants i botigues tornen a haver de fer malabarismes aquest estiu per tancar els quadrants laborals i atendre els clients amb els serveis esperats. La falta de mà d’obra és una evidència que es constata amb un simple recorregut per les zones comercials, on se succeeixen les ofertes de feina, o amb el repàs de les pàgines d’anuncis de la premsa. Els empresaris plantejaven abans de l’inici de la temporada estival que els establiments necessitaven cobrir fins a vuit centenars de llocs de feina i auguraven que tindrien dificultats per trobar personal. Les previsions s’han fet realitat i el sector turístic està afrontant el pic d’afluència de visitants al Principat amb les plantilles incompletes i la corresponent incidència que això té en el servei que donen. Asseguren tots els col·lectius empresarials que intenten que no tingui repercussió per a la clientela però es fa difícil pensar que pot passar desapercebuda la falta de cambrers en un restaurant o de dependents en una botiga. L’espera s’allargarà inevitablement per ser atès o per tenir l’àpat a taula si es té en compte que a molts llocs també hi ha vacants de personal a les cuines. Que la imatge que s’emporta el turista se’n pugui ressentir és més que probable i no es pot oblidar que cada vegada les exigències del client són superiors i la competència amb d’altres destinacions, forta. Precisament a les condicions millors per als empleats en d’altres zones turístiques atribueixen els empresaris que molts estrangers que abans s’interessaven per treballar temporalment a Andorra ara descartin aquesta possibilitat. I no es pot negar que la recuperació de l’economia espanyola i francesa o de la portuguesa redueix el nombre d’emigrants que es desplacen a les Valls i que això dificulta trobar personal, com tampoc es pot ignorar que si s’ofereixen condicions més atractives hi haurà més opcions per fer venir personal. La reflexió correspon als empresaris, que afirmen que no és un problema econòmic, però alguna part de culpa tindrà la remuneració i potser s’està oferint el mateix que fa temps i les exigències dels treballadors també han canviat. Els entrebancs de les quotes per portar personal no comunitari s’han de revisar i tot plegat ha de formar part d’una iniciativa pública i privada per posar fi a les penúries de cada estiu per cobrir centenars de llocs de feina.