Editorial
Vacances polítiques
El curs polític es troba aturat, amb la gran majoria dels protagonistes de vacances. A l’horitzó, la Diada de Meritxell ha de marcar el retorn a una legislatura que encara té la major part de les incògnites per resoldre
La part final de l’any promet emocions fortes per la unió de dos factors. D’entrada, el Govern té només els tres últims mesos de l’any per engegar alguna de les reformes pendents, i en aquests moments l’única probable és la sanitària. És complicat que si s’entra al 2018 amb el més calent a l’aigüera DA s’arrisqui a fer front a uns canvis que començaran a tenir un impacte real sobre el ciutadà a pocs mesos de les properes eleccions generals. Aquests tres mesos hauran de ser caixa o faixa en alguns temes fonamentals, fins al punt que si no s’aconsegueixen tirar endavant molt possiblement ja quedin aparcats fins a la pròxima legislatura. És estrany pensar que quan encara faltarà més d’un any per als comicis l’agenda quedarà frenada en els grans canvis, però difícilment cap partit fa front a situacions de risc si no hi ha prou marge temporal perquè no tinguin un impacte massa gran en les urnes. El segon factor, que també implica al primer, és el procés per a la designació del substitut de Martí com a cap de llista demòcrata i el desentortolligament del misteri sobre com pensen els liberals decidir qui els lidera en les properes eleccions. Més enllà del PS, on sembla que Pere López serà el candidat natural, a banda dels que es puguin presentar a les primàries, els dos partits amb més consellers tenen el repte de fer front a la sempre difícil elecció de líder. És de preveure que DA opti per decidir durant aquests tres mesos qui serà el relleu i pugui ser presentat a principis de l’any vinent. Aquest calendari permetrà a l’elegit poder anar agafant protagonisme i donar-se a conèixer entre l’electorat. Els liberals encara ho tenen més complicat perquè el nombre de candidats és més gran (en principi Josep Pintat, Jordi Gallardo i David Baró) i les lluites per encapçalar la llista poden provocar problemes interns. En el cas dels demòcrates, la unió dels dos factors fa decisiu aquest tram final d’any i s’ha d’esperar que premin l’accelerador en els temes que vulguin que tirin endavant. Acabar el mandat sense una reforma important, tenint en compte que la de competències i transferències finalment ben poca cosa ha canviat respecte a la realitat actual, seria un fracàs. Amb dues majories absolutes consecutives el balanç dels gabinets Martí ha de ser més prolífer que el bagatge acumulat fins ara.