Barbàrie terrorista

El terrorisme islamista va colpejar ahir Barcelona de forma salvatge amb un atemptat al cor de la ciutat: les Rambles, on l’única intenció era matar el màxim de gent possible dins d’un espai on s’acumulen milers de persones passejant. Els ter­roristes van utilitzar una furgoneta per atro­pellar vianants en el que és el novè atemptat d’aquestes característiques a Europa en un any. Ni el màxim desplegament de vigilància, amb diferents cossos de seguretat amb presència a les Rambles, va poder evitar que el vehicle entrés al carrer i materialitzés un atac indiscriminat contra població civil al cor de la ciutat. Els atemptats dels dar­rers anys han tingut una presència important en les principals capitals europees i ciutats properes a Andorra, i tant Tolosa com Barcelona han patit els tràgics efectes del terrorisme islamista. Les autoritats andorranes han expressat el màxim suport i solidaritat envers les administracions catalana i espanyola, amb missatges explícits a Carles Puigdemont i a Mariano Rajoy. La col·laboració ha estat màxima des del primer moment, i s’han coordinat les forces de seguretat davant la possibilitat d’incrementar les mesures de control a la frontera. La possible fugida d’algun implicat de l’atemptat o col·laborador situava Andorra com un dels punts de fugida, i la policia andor­rana des del primer moment s’ha disposat a coordinar al màxim les accions de control que fossin escaients. L’atemptat de Barcelona demostra que actualment no hi ha cap indret que pugui creure’s lliure del perill d’un atemptat. L’odi i el radicalisme no coneixen fronteres i –sense caure en exageracions– dins del país també s’ha de tenir present aquesta realitat, especialment com a destí turístic. Per fer-hi front, la solidaritat, el suport i el rebuig proactiu envers la violència (a banda del reforçament de les mesures de control), són les armes més efectives. És il·lusori pensar que aquest tipus d’accions es deixaran de produir per art de màgia, i els terroristes han demostrat que hi ha vies infinites per portar la mort als carrers de qualsevol ciutat, fins i tot quan estan més afeblits. L’educació i la defensa dels valors essencials de l’ésser humà són el camí llarg i pedregós que s’ha de passar amb l’esperança d’arribar a un dia on ningú hagi de patir perquè es mati en nom d’una idea, religió, raça o país.