Editorial
Pinça contra natura
La consellera del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili s’ha mostrat partidària d’un gran pacte amb altres forces progressistes i també amb els liberals com a mitjà per poder guanyar les eleccions generals previstes per al 2019
La idea expressada per Rosa Gili no és nova. Jaume Bartumeu porta clamant en el desert des de la legislatura passada la necessitat d’un megapacte contra Demòcrates per Andorra. Bartumeu ha estat demanant aquesta unió de tots contra DA en un intent de repetir el que va passar el 2011, quan els sectors centristes, dretans i de dreta dura van superar les diferències històriques per anar contra ell. El resultat va ser la famosa majoria de 22 consellers que fins i tot haurien estat 23 si DA no hagués permès que el PS es quedés el que no hi havia forma d’atorgar. Bartumeu i Gili no tenen en compte –o obvien– que la crida a la unió contra Bartumeu va agrupar gent d’un espectre conservador dins d’una gran tonalitat de grisos. El projecte d’una unió de tots contra DA és molt diferent, perquè exigeix fer pactes contra natura. Simplificant: el centreesquerra amb la dreta dura per anar contra el centredreta. El desig de fer fora DA no deixa veure Gili la realitat. PS i Liberals no poden governar junts perquè tenen programes antagònics. La consellera afirma que el gran pacte es justifica perquè només des del Govern es poden emprendre les reformes que el PS vol impulsar. Gili no s’adona que reformes com ara permetre als residents votar a les comunals, rebaixar els anys d’accés a la nacionalitat, la reforma electoral perquè la circumscripció parroquial no sigui tan decisiva o altres d’aquest estil són totalment incompatibles amb l’ideari liberal. Els demòcrates, tot i no estar a favor, són molt menys reticents que els liberals a implementar tots aquests canvis. És com la coneguda pinça que van voler posar en pràctica el Partit Popular i Izquierda Unida contra el PSOE a Espanya: una quimera. Pretendre que dues forces antagòniques es coalitzin per governar és utòpic. D’entrada és molt poc possible que els votants de les dues formacions acceptin aquesta unió contra natura i fer un programa conjunt serà molt complicat. Si el pacte és postelectoral, com governaran amb programes antagònics? És comprensible que el PS explori fórmules alternatives vista la dificultat de progressar en els comicis amb un sistema electoral que el castiga especialment. Però els liberals, als quals per exemple els beneficia, són totalment contraris a centralitzar-lo.