Editorial
Reforma estancada
La reforma sanitària continua estancada per diferents motius, però especialment degut que els dos principals actors, el ministre de Salut i el director de l’hospital, no s’han arribat a posar d’acord en quin serà el model
L’enfrontament entre el ministre Carles Álvarez Marfany i el director de l’hospital, Josep Maria Piqué, és fins a cert punt inicialment comprensible. El ministre és lògic que vulgui ser el líder de la reforma sanitària i que siguin els seus axiomes generals els que s’apliquin. Al cap i a la fi va ser el principal encàrrec que va rebre de Toni Martí quan va substituir Rosa Ferrer. Entra dins del possible que s’alarmi en veure com el seu primer executiu, a 12.500 euros al mes, aposta per saltar-se la cadena de comandament per despatxar directament amb Toni Martí els afers relatius a la reforma i l’arribada de nous operadors sanitaris. També entra dins de la lògica el posicionament de Josep Maria Piqué. Amb un currículum de renom i després de dirigir el Clínic durant quatre anys –i amb bona nota– se l’ha portat perquè faci front al miura polític que ningú s’ha atrevit a encarar: la reforma sanitària. Considera que té la formació, preparació i experiència per dissenyar els canvis que necessita la sanitat andorrana i que el ministre no té cap dels tres elements. Per tant està decidit a tirar pel dret un cop constatat que els plantejaments xoquen amb els del seu cap. Aquest embolic s’agreuja per un tema de timing. Un cop més, l’executiu Martí deixa els deures fins a la segona meitat de la legislatura. Encara que sembli una exageració, la reforma sanitària ja va molt tard segons l’estratègia política. Tancar el model definitiu i començar a posar-lo en pràctica és una feina de mesos. Si els canvis han de tenir un impacte molt fort en les butxaques dels afiliats a la CASS, encara que sigui perquè volen anar directament a l’especialista, els demòcrates estan corrent un risc important. La sanitat és un dels temes més sensibles, i si la reforma no funciona o provoca queixes importants que esclatin el segon semestre de l’any vinent, el panorama electoral es complicaria moltíssim. Especialment tenint en compte que DA ha d’elegir un nou candidat a cap de Govern. Aquest és el principal argument que utilitzen els que apliquen una visió política a la reforma. En contraposició, el director de l’hospital defensa un posicionament purament tècnic basat en el fet que si no hi ha canvis substancials, i que afectin la butxaca del que no s’adapti a les noves regles, la reforma no pot fructificar.