Guerres liberals

Una part d’Unió Laurediana mai havia vist bé que Josep Pintat es desentengués del partit liberal com si la seva mera acceptació del lideratge de la formació fos suficient. Jordi Gallardo està demostrant un cop més el poder de la feina entre bastidors i la capacitat per a fer-se fort des de les estructures de la formació. Va ser precisament Gallardo i un grupet reduït els que van veure el potencial de la marca liberal i van mantenir el partit viu quan l’onada demòcrata va absorbir tot l’espectre de centre, centredreta i dreta dura d’una sola tacada sota la bandera de fer fora Jaume Bartumeu. Calia tenir visió de futur i saber que DA tenia tanta gent, i tan diversa, que acabaria per descosir-se en alguns trams. Sigui perquè alguns no van rebre les cadires que ansiaven o perquè no estaven d’acord amb la línia moderada i reformadora del Govern taronja, de mica en mica la part de la dreta dura va adonar-se que tenia una sortida natural recuperant el vell partit que tantes alegries electorals havia donat. Gallardo i Costa van saber fer valdre la carta d’haver estat els guardians de les sigles liberals i van aconseguir llocs alts en la llista electoral sense tenir gairebé cap pes polític. Gallardo no ha amagat mai que vol ser el líder de la formació. Era normal que cedís el protagonisme a Pintat el 2015, però ha anat estructurant el partit amb fidels per estar en disposició d’agafar el lloc el 2019. I ho ha fet de la millor forma que sap, movent els fils de la formació i impulsant unes primàries on està en igualtat de condicions. Si permet que siguin els tòtems liberals, com el 2015, els que decideixin qui és el candidat, no té cap possibilitat. Les seves opcions passen perquè els militants siguin els que determinin el cap de llista. Sabia que Josep Pintat se sentiria humiliat amb les primàries, que és com dir-li que ho ha fet tan malament que no se li renova automàticament la confiança. Gallardo ha anat passant el missatge respecte que el polític lauredià no comunica bé i que cal un nou tipus de líder per fer front als demòcrates. Les primàries, a més, li han permès situar la merla blanca per la qual aposten molts liberals: David Baró, en una situació extrema. L’obliga a afiliar-se si vol ser a les primàries i a plegar de cònsol. La jugada era magistral fins que el comitè d’Escaldes s’ha revoltat i ha decidit plantar cara.