Desconcert al PS

Membres del Partit Socialdemòcrata han reaccionat entre la incredulitat i l’estupefacció davant la idea llançada per Gili respecte a crear una gran coalició contra els demòcrates on també podrien tenir lloc els liberals. El malestar de part del PS se centra en el fet que consideren totalment inviable arribar a acords amb els liberals, que estan als antípodes ideològicament i, a més, s’ha mostrat certa debilitat en reconèixer que els socialdemòcrates no tenen cap opció de governar si no és entrant en macrocoalicions antinaturals. Gili ha donat aire al projecte que Jaume Bartumeu va endegar fa anys i que cíclicament, quan arriben les eleccions, torna a activar. Sense èxit. És molt complicat que els liberals acceptin mai entrar en una gran coalició que inclogui el partit de Bartumeu i els socialdemòcrates. És cert que alguns liberals han mostrat el mateix sentiment de Gili respecte que si és necessari cal pactar amb el Diable per guanyar els comicis, però la majoria se sent amb opcions de ser alternativa de govern en solitari. El sistema electoral és molt més generós amb els partits conservadors perquè hi ha parròquies on els socialdemòcrates no tenen cap opció de gua-nyar, i fins i tot sovint prou problemes té per poder presentar una llista. Aquest condicionament ja deixa les eleccions molt favorables al partit que té garantides dues o tres parroquials. Però els socialdemòcrates no poden pensar que una coalició amb els liberals és el millor camí per assolir el vot dels residents a les comunals, l’acceptació de la doble nacionalitat o la rebaixa dels anys per aconseguir el passaport. Els votants liberals serien els primers a fugir en massa cap a DA en cas que oloressin que qualsevol d’aquestes propostes pot tirar endavant gràcies al seu vot. El PS ha de pensar en positiu perquè és la pujada electoral dels liberals en solitari el camí òptim per millorar els resultats. Un partit liberal fort a Andorra la Vella, Encamp, Escaldes i fins i tot Ordino dona al PS opcions de guanyar en aquestes parròquies perquè el vot conservador es divideix en dos. En partides igualades a tres bandes els socialdemòcrates, especialment si són capaços de recuperar els vots perduts després de l’escissió d’SDP, són clars aspirants a les territorials amb més població.