Un problema de 20 anys

El pàrquing intel·ligent dels Pouets està tancat de manera cautelar des de principi de mes per decisió comunal. Prèviament, la corporació havia demanat i obtingut l’aval de la Batllia, amb l’argument que la concessionària, Dionis SLU, no entregava els informes tècnics necessaris per mantenir l’equipament obert. Ja ha passat prop d’un mes i la cònsol major de la parròquia admet que no són optimistes respecte del lliurament de la documentació, amb la qual cosa el tancament definitiu i la rescissió del contracte amb la concessionària es­taria més a prop. És més que possible que si la decisió de l’administració comunal és aquesta l’afer acabi als tribunals. La concessionària al seu dia ja ho va deixar en­treveure responent als advertiments de la cònsol, tot recordant que havia fet una forta inversió per a la reobertura de l’aparcament i que treballaven per obtenir les certificacions reclamades, però que no era una tasca fàcil perquè havien treballat sobre una maquinària heretada i amb molts anys al damunt. Els propers dies seran determinants en el futur de l’aparcament. Hi pot haver un canvi de rumb i la concessionària pot presentar-se amb els informes que se’ls demanen i que asseguren que estan treballant per obtenir. Però si no és així i, per tant, l’administració par­roquial decideix retirar la concessió s’haurà acabat el temps de les provatures. En vint anys d’història l’aparcament ha provocat un cúmul de problemes i dubtes i motius més que suficients perquè s’abandonin els intents de fer-lo funcionar. És una zona clarament necessitada d’aparcament i s’hi van gastar uns diners públics amb un projecte que algú va creure que era idoni però que no ha donat, ni molt menys, els resultats que segur s’esperaven. La inversió que s’hi va fer al seu dia no ha de ser l’eterna excusa per mirar de trobar-hi una sortida, i més quan aquesta pot acabar sent més costosa, tal com hi ha opcions que succeeixi si l’actual concessió es trenca i la justícia ha de dirimir en el conflicte entre la corporació i Dionis. Han passat vint anys i toca prendre una decisió possiblement dràstica, per trobar una altra utilitat a l’espai. I, un cop més, caldrà demanar a les administracions que ho prenguin com a exemple de la reflexió que requereix cada nou projecte públic que s’enceta.