Lloguers impossibles

El Govern ha de plantejar-se com a una obligació de primer ordre començar a actuar amb contundència per rebaixar la tensió en el mercat dels pisos de lloguer. Els preus no paren de pujar i ja han superat àmpliament els límits de la raonabilitat en comparació amb el nivell dels salaris. En l’escenari actual les solucions no arribaran per la llei de l’oferta i la demanda, perquè la necessitat d’apartaments turístics no sembla que hagi d’anar a la baixa. Sense l’efecte regulador de l’Administració es corre el perill d’anar en la mateixa direcció que altres zones turístiques, on el lloguer ha passat a ser gairebé el principal problema de convivència. L’exemple de les Balears és paradigmàtic: amb treballadors interins de l’administració vivint a cases de colònies, o empleats de la restauració que han llogat la ter­rassa d’un apartament i hi han instal·lat un matalàs. Algú pot pensar que Andorra es troba encara a anys llum d’una situació tan terrible, i és cert, però també ho és que part dels símptomes que afectaven les Balears abans de l’esclat de la crisi dels lloguers també s’estan vivint a Andor­ra. L’executiu ha de començar a analitzar quines són les opcions que hi ha dins de les limitacions pressupostàries. L’ideal seria que es produís una elevació generalitzada dels salaris que permetés als treballadors pagar aquests lloguers més alts mantenint el poder adquisitiu, però res apunta que aquesta opció passi de ser un simple desig utòpic. El mercat no presenta indicis de millora. Al contrari. Cada cop entren més pisos dins el bloc d’apartaments turístics, cada cop arriben més ciutadans a l’escalf de la falta de mà d’obra i cada cop estan sortint, amb comptagotes, de l’opció de lloguer els habitatges dels no residents que no volen tenir problemes amb la Hisenda dels seus països. El problema que es circumscrivia fins a mitjans de l’any passat a Andorra la Vella i Escaldes ja s’ha traslladat a tot el país, fins i tot les parròquies altes han apujat els preus mitjans fins a nivells prohibitius per a tot aquest grup de treballadors mileuristes que han arribat amb els brots verds. L’obligació de l’administració és intervenir per corregir els defectes i els abusos del mercat. Fan falta més actuacions a banda de les tradicionals per ajudar que seguim pel camí de la balearització de l’habitatge.