La nova mobilitat

Entre el gener i el juny aproximadament un 4% dels vehicles matriculats al país han estat o bé elèctrics o bé híbrids (endollables o no). És una proporció molt similar a l’assolida el primer semestre de l’any passat i situa el Principat entre els països d’Europa amb una major implantació d’un nou tipus de mobilitat més respectuosa amb el medi, l’objectiu del Govern quan va decidir que els ajuts econòmics de suport al mercat de l’automòbil es redirigissin cap als models elèctrics i híbrids. Ha estat un canvi significatiu, atès que fins llavors aquest tipus de vehicles eren pràcticament inexistents al parc automobilístic nacional, i l’inici cap a una transformació que s’està estenent arreu si s’observa el que està succeint als països de l’entorn amb grans capitals com Barcelona que ja planifiquen quan prohibiran circular cotxes dièsel. De fet, les mesures anunciades ja estan tenint efectes al mercat català, per exemple, on, segons les informacions publicades ahir, els elèctrics i híbrids ja suposen una quota de mercat del 7%, a banda de constatar-se el descens de vendes dels alimentats per gasoil. Entre els obstacles perquè la implantació sigui major hi ha encara la qüestió del preu –malgrat els ajuts, encara no és accessible per a totes les butxaques– o la infraestructura necessària per carregar les bateries que, pel que fa als cent per cent elèctrics, encara tenen autonomies limitades. Andorra ha arrencat amb avantatge pel que fa a la segona qüestió per les seves dimensions, que faciliten la instal·lació d’una xarxa de carregadors mínima per poder abastir els vehicles que essencialment es mouen pel ter­ritori nacional com poden ser alguns d’empresa, de les mateixes administracions o els casos de llars que en tinguin un altre per als desplaçaments llargs. Perquè aquest factor, el dels viatges de certa durada, és un hàndicap que cal superar per als cotxes elèctrics en el cas andorrà. Per les característiques del país és un element important que en els trajectes més freqüents dels ciutadans cap als territoris veïns hi hagi possibilitats de càrrega. Tenint en compte els canvis que s’estan experimentant és molt probable que pobles i ciutats ja tinguin present que s’hauran d’adaptar a les noves necessitats dels conductors. L’aposta per una mobilitat més sostenible és quelcom que no té marxa enrere.