Editorial

Pressió fiscal

La Cambra de Comerç va donar un toc d’atenció al Govern per l’augment de la pressió fiscal els últims anys. L’organisme considera que s’ha assolit un percentatge, a tancament del 2016, del 25,3% que caldria que no s’apugés

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Cambra de Comerç considera que la pressió fiscal, especialment amb l’entrada en vigor dels nous tributs des de l’arribada dels demòcrates, ha anat força més enllà del que els empresaris esperaven. L’argument es basa en el fet que l’increment dels últims anys, amb un 5,7% més, comença a aixecar les alarmes respecte a possibles afectacions en la competitivitat de les empreses envers l’exterior. La mitjana andorrana és del 25,3%, mentre que la mitjana europea és del 39,9%. La comparativa pot portar a engany, perquè la mitjana europea inclou estats amb fiscalitats tradicionalment molt altes (com la dels nòrdics), mentre que n’hi ha d’altres en l’espectre en què es mou el Principat. La Cambra va voler fer especial èmfasi en aquest tema, dins de la presentació del balanç anual, perquè vol certes garanties per part de l’executiu que no hi haurà més increments. Jordi Cinca es va encarregar immediatament de contestar als empresaris per assegurar que no hi ha previst cap augment dels tipus impositius els propers anys, més enllà de “petites variacions” que puguin venir per les adaptacions del marc legal als nous escenaris internacionals. És cert que l’increment de la pressió els últims anys ha estat molt important, però no cal oblidar que la perspectiva de les arques públiques per als pròxims anys presenta incògnites importants. Com ha advertit múltiples vegades la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, el percentatge de cotització dels assalariats es troba molt lluny de garantir la sostenibilitat, tant del model sanitari com del sistema de pensions. Durant el mandat de Martí es van apujar dos punts les cotitzacions, però segons les dades sanitàries i de pensions, es tracta d’un increment minúscul envers el qual necessita la viabilitat del sistema. És molt possible que els recursos que s’han de destinar al sistema sanitari (la CASS ha avisat que en cinc anys el dèficit anual pot arribar a uns 90 milions) i al de pensions (els diners a la caixa només donen per garantir els pagaments a mitjà termini) formin part important del debat per a la propera campanya electoral. Com que segurament serà la situació més compromesa a l’horitzó per les xifres que es mouen, seria molt positiu que els diferents partits fossin capaços de consensuar les mesures correctores.

tracking