Editorial
La fi d'Ordino Studios
La Batllia posava ahir punt final a la fallida d’Ordino Studios amb el repartiment dels pocs més de 22.500 euros que s’han recuperat en el procés de liquidació. El deute que va deixar la productora és de 2,3 milions
La fallida d’Ordino Studios ha costat més de 750.000 euros al Govern, gairebé 33.000 al comú d’Ordino, 1,3 milions a entitats financeres, 113.000 euros a la CASS, 20.000 als treballadors i 55.000 a empreses proveïdores. Un forat de 2,3 milions dels quals només s’han pogut recuperar 22.561 euros amb la subhasta de béns de la companyia i que ahir es va repartir entre cinc treballadors, la CASS i l’administració judicial que s’ha fet càrrec del procés de fallida. Els empleats amb prou feines recuperen 1.700 euros dels 20.000 que se’ls devia en sous, i la CASS, 10.000 dels més de 100.000 en cotitzacions impagades. Tot plegat amb un Jordi Albà absent, que la justícia situa en parador desconegut. L’empresari va comparèixer l’abril del 2016 en seu judicial per respondre en el judici contra ell pel presumpte frau amb la targeta de crèdit de la societat d’autors mentre n’era president. Va ser condemnat a sis mesos de presó condicional uns mesos després. Però ahir ja no va acudir a la citació de la Batllia com a representant de Produccions i Serveis Audiovisuals del Pirineu, S. L. Amb el punt final del procés de fallida es tanca també un capítol trist i negatiu que deixa ben clar com és d’indispensable que es fili molt prim en l’atorgament d’ajudes públiques. Jordi Albà va entrar per la porta gran, com a exemple dels grans beneficis que podia aportar l’obertura econòmica al país, però el seu projecte de producció audiovisual va acabar per demostrar que era molt poc sòlid. Llavors, el Govern ja li havia fet d’avalador en ajuts que superaven els 700.000 euros, diners públics que no s’han recuperat. A més, possiblement el suport governamental donava una credibilitat al projecte de l’empresari que va provocar més víctimes, que hi van confiar ateses les credencials. Un error que s’ha pagat car, i no només pels diners perduts, també per la imatge de l’administració. Al sector públic se li ha de pressuposar un control exigent sobre ajudes i subvencions i també que avaluï amb molta cura a quins projectes empresarials dona públicament suport. Benvingudes les accions i programes de l’administració per ajudar emprenedors i teixit empresarial i, en conseqüència, a generar riquesa, però amb els suficients filtres de control per minimitzar el risc d’error. Amb Ordino Studios és evident que van fallar.