L'arribada de refugiats

Han passat dos anys des que esclatava la crisi humanitària dels refugiats i el Govern s’oferia a acollir-ne una vintena. Molts mesos des que les ONG i bona part de la ciutadania instaven l’executiu a implicar-se en l’ajut als desplaçats que fugien de la guerra de Síria en condicions molt precàries, sotmesos a les màfies de la immigració per intentar arribar a un continent, Europa, que tampoc no ha estat a l’altura de la crisi. Ara el Govern aprova el marc legal que permetrà que una vintena de refugiats pugui instal·lar-se al Principat amb totes les condicions necessàries per començar una nova vida. Ha estat un període llarg però el país partia amb una situació de clar desavantatge: la manca d’un marc legal per poder implicar-s’hi i les dificultats associades a ser un país tercer. L’executiu ha presentat aquesta setmana el projecte de llei que dona una solució transitòria a aquesta falta de normativa però que també es compromet a anar més enllà establint un termini de dos anys per regular el dret d’asil. Tanmateix, i en paral·lel, s’ha estat treballant amb la Comunitat de Sant Egidi, que donarà el suport necessari per garantir una arribada segura dels desplaçats al país amb els seus corredors humanitaris que ja funcionen en països com Itàlia i la seva experiència en l’acollida. Una feina feixuga perquè un altre obstacle que ha de superar Andorra és que necessita la complicitat de França o Espanya com a països de trànsit d’aquestes persones. La voluntat és que durant el 2018 els primers refugiats arribin al país i complir aquell compromís formulat el 2015 i que la ciutadania continua reivindicant, com demostren les jornades convocades aquest cap de setmana a la Massana. Perquè el problema ni de bon tros ho ha deixat de ser malgrat que, i és normal, a la ciutadania li sembli que la cerca d’una solució hauria de ser molt més àgil. Era indispensable, però, que el país es dotés de la regulació necessària perquè aquestes persones trobin refugi al Principat però també un lloc on poder tornar a començar i instal·lar-s’hi, si és que així ho volen. Cal destacar que es vagi un pas més enllà perque Andorra tingui una normativa per garantir l’asil a qui fuig de zones on es vulneren els drets més elementals. La implicació sempre serà molt limitada per la petitesa i els recursos, però hi ha de ser.