Pocs pisos i cars

Llogar un pis es va convertir durant els anys de la crisi en un problema, especialment si estava situat fora del nucli central. L’esclat de la bombolla immobiliària va provocar que milers de pisos que estaven concebuts per a la compra, especialment per a segones residències, entressin al mercat de lloguer després que els propietaris constatessin que les vendes gairebé havien desaparegut. Set mil residents van marxar en els temps més durs i els preus van caure molt, especialment a les parròquies altes. Es va produir un moviment de trasllat cap a Andorra la Vella i Escaldes aprofitant la disminució dels lloguers. Es resumia en molta més oferta que demanda. Certa recuperació econòmica ha engegat el camí invers. El creixement de la població i el traspàs de milers de pisos de lloguer per a ús turístic han provocat un gir de 180 graus. Hi ha molta més oferta que demanda. Les lògiques econòmiques indiquen que tenir pisos per llogar és ara un bon negoci, però no s’estan fent noves edificacions amb aquest ús. L’explicació passa perquè hi ha un factor diferent al d’altres períodes de recuperació: l’aixeta del crèdit bancari continua sota mínims. És comunament conegut que els bancs són una peça clau en tot l’entramat immobiliari. Els préstecs als promotors i als constructors són els que fan girar la roda. La falta del diner circulant té la roda aturada. Té una explicació lògica derivada de la terrible experiència recent amb promocions senceres enverinades amb la morositat. Algunes entitats encara no han digerit tot el totxo que van haver d’assumir amb la crisi. Els perjudicats són el gruix de la ciutadania que viu o vol viure en pisos de lloguer i el Govern, amb el suport dels comuns, ha de prendre accions decidides. La política d’habitatge s’ha de replantejar perquè les condicions s’han d’anar adaptant als canvis en l’escenari social. L’accés a l’habitatge planeja com un problema que difícilment s’arreglarà per si mateix, entenent que la situació econòmica continua millorant encara que sigui de mica en mica. Cal ser imaginatius en les fórmules. La reducció anunciada, per als promotors que facin habitatges de lloguer, de part de la cessió que s’ha de fer als comuns és una iniciativa correcta, però ni de bon tros suficient per frenar la problemàtica.