Editorial
Desànim per votar
Les eleccions s’han caracteritzat històricament al Principat per registrar participacions al voltant del 80%, que han quedat en una dada històrica perquè cada vegada hi ha més electors que es queden a casa aliens als comicis
Anar a votar era un costum força arrelat a Andorra que ha perdut pes de manera molt notable en l’última dècada. Les xifres de participació als comicis ha baixat fins acumular una caiguda del 80% al 66% en quinze anys, el que ha començat a generar preocupació i ha portat el Consell General a encarregar un estudi sobre les causes de l’augment de l’abstenció. El diagnòstic revela evidències com la necessitat de millorar la votació per correu per facilitar la participació als andorrans que no puguin acudir al col·legi electoral. La posada en marxa d’un sistema de vot des de l’estranger per ampliar les possibilitats fins fa poc limitades al vot judicial és un gran pas per evitar més abstenció. Faltaria, com apunta l’estudi del CRES, donar més informació als electors sobre el procediment, el que passa per un cens més actualitzat per saber qui resideix a l’exterior. Per molt que existeixin vies de participació, però, l’essencial per mobilitzar-se a dipositar el vot, des de dins o des de fora del país, és tenir interès per la política, i les xifres mostren que l’allunyament va a l’alça. El CRES ho concreta en la raó que tenen un 54% dels abstencionistes que manifesten estar descontents amb els polítics o desinterès. Una realitat que està força generalitzada a les democràcies occidentals, on cada vegada la població ignora els comicis perquè no estan motivats per escollir els polítics que han de prendre les decisions que els afectaran. Amb una dada especialment preocupant, perquè on més creix l’abstenció és entre els votants joves, que han de ser els protagonistes de la política del futur. La baixa participació electoral a Andorra té a més peculiaritats pròpies per la reduïda xifra de votants, i encara més minsa pels que s’impliquen en l’àmbit públic. Es conclou que els canvis de partit dels polítics i de sigles de les formacions afavoreix que els electors es quedin a casa. Per solucionar-lo caldria una regeneració dels electes que exigiria que més gent entri en política, i la situació si hi ha desinterès és precisament la contrària. I no menys específic d’Andorra és la conclusió respecte que part dels electors lliguin anar a votar amb obtenir algun avantatge a canvi. Interpretació vinculada a maneres de fer d’altres èpoques que sobta que encara estigui arrelada. Els polítics tenen la responsabilitat de desterrar aquesta visió i de motivar els votants.